dijous, 24 de novembre de 2016

Poesia desenfocada


Tinc la poesia desenfocada, l'ànima entelada
i mullada la distància que separa el què escric
del què em dicta el pit.

Bufa llevantada al pensament, se'm gira el barret
i em convida a la copa que teníem pendent. I no sé
si fugir de mi o brindar pel sol que trobo a faltar.

Em balla el cap quan sona música d'ambigüitat. La seducció
és un passeig, i una fulla de plataner que juga a modelar el vent.

I jo sóc l'arquet d' un violí cansat
desitjant que em torni a vibrar...


© Nía Murtal

Avancem

Avancem... No perquè anem ràpid.
Avancem, perquè anem junts.


©Nía Murtal
 

Gota

Sabrà aquesta gota, quan em mira, que llisca pel meu dintre?
Sabrà que l'acompanyo en el camí i l'acarono des de dins?

A mi m'agrada lliscar per la finestra del teu mirar,
quan l'obres de bat a bat
I et sento acaronar

El meu jo

més amagat.

© Nía Murtal

Estenedor

Encara amb humitat, i en previsió
de fortes precipitacions,
va decidir estendre's l'interior

en un acte de pur amor...

© Nía Murtal

Vesteix-me

Vesteix-me del teu vibrar...

Que s'emocioni la pell
i regalimi de plaer.

Vesteix-me
que ve l'hivern

I tu ets la vànova

pel meu fred.

© Nía Murtal

Fer-me tronc


M' ha plogut tant l'absència incesant,
que tinc el cos eixut de tu.

I em pesa...
Em pesa aquesta lleugeresa
que m'esquerda pell i centre.

Em queda
fer-me tronc en sentir el teu cor
per crepitar al caliu de la llar

I cremar-me

En l'estimar.

© Nía Murtal
 

Mira el cel, amor

Mira el cel, amor.

Podria ser que trobis avui el globus que se't va escapar de petit. Tants anys de sospirs mereixen donar el seu fruit. Se t' ha fet tan gros que potser no t'hi cap a les mans i et rodola, carrer a vall, com una bola de neu que creix en el seu descens.

Em pregunto, com s' ho ha fet per no esclatar, tan inflat per l'enyorar... Haurà patit en el seu partir? A mi, quan se m'escapa el cor, em plora l'horitzó. Potser ell ha perdut tant que també ha perdut la immensitat i ve a trobar-la en les teves mans...

Per si de cas, tu corre. Corre carrer a vall i arriba fins el final. I quan el vegis arribar, protegeix-lo amb les teves mans.

Si t'esclata, potser sigui felicitat...

© Nía Murtal
 
 

Enrera

Mai deixo enrere
els llocs on sóc poema


©Nía Murtal
 

dijous, 10 de novembre de 2016

Xiuxiueja'm

Xiuxiueja'm la vida...

A vegades se m'oblida
que és feta de carícies.

© Nía Murtal

Ram de pensaments

Tinc un ram de pensaments tancats entre les mans
I un cel obert sobre el meu cap esperant que els deixi anar

Tinc un dubte existencial: en quin hivern floriran?

© Nía Murtal

Amor

Hi ha amors tan intensos
que és impossible renunciar-hi... 

©Nía Murtal

Romanent


Tinc un romanent de primavera sota la roba,
floreixen tulipans d' un bes plantat a deshora...

No em fa por el fred que s'acosta.

Em fa més por quan em plora el món

I se m'entela

l'horitzó...

© Nía Murtal
 

Fred

Tan fredes, sense tu,
que es clivella l' aire


quan surten a buscar-te...

© Nía Murtal

Colma el beso

Todos tenemos una boca que nos colma el beso

Y nos inunda...

© Nía Murtal

Beure't

Sovint, se'm gira la vida. I em trobo cap per avall sense peus per caminar. L'existència em degota, desfeta, quan encenc l'espelma del pensament amb aroma de solitud amb ganes de tu.

Bull... Bull la metxa i em ballen les venes a ritme del vent que provoca el cervell. I tota la tardor hi cap dins la copa del revés. Rebregada, se'm crema la fulla, la taula i el poema, i la boca em demana beure't.

Beure't, abans que siguis cendra...

© Nía Murtal

Plou

Em plous, vida,
i em fecundes els somriures...

© Nía Murtal

Reixeta

Duc vestit el cim amb mitges de reixeta...
T'hi enfiles sol?

© Nía Murtal

Toca'm

Només
quan la teva mà toca la meva

s' obre la porta de l'eternitat...

© Nía Murtal

Una cita


Tinc una cita ineludible amb el centre d' un poema.
Ara, que em dispara la distància amb una pistola d'aigua i se m'inunda la barca de nostàlgia...

No hi ha pregaria que valgui.

Tan sols caure dins la prosa i que em salvi inconscència d'un naufragi sense sal.
Que s'evapori el mar, que m'aculli la sorra i fecundi al seu centre una ploma... I que bufi vent de llevant que em porti al cor del poeta, que el poema no batega i a mi se m' ha fet tard per fer-li el boca a boca al vers

i que em respiri

a frec de pell.

© Nía Murtal
 

Abraça'm...

M'he fet un cau amb les paraules
per protegir-me dels qui manen
Hi tinc fred, a les espatlles,
de tant retallar-me les ales

Em tremola el cor
dins un niu curull d'amor...

Abraça'm.

© Nía Murtal

Plaer

Tinc el plaer fet mel.
T'unto...?

© Nía Murtal

T'he cercat

Amb els ulls tancats
t' he cercat en el tacte d' altres mans

No t'he trobat...

S'ha fet fosc i vull cridar.

Faré silenci. No fos cas
que no et sentís

si te'n vas...

© Nía Murtal

Desdibuixat

Em tremolen els records quan ressegueixo
el teu contorn.
Rera els vidres, em regalima la vida.

El cel juga a amagar-me els colors i una gota
difumina el teu cos

T'imagino desdibuixat...
Però el tren arriba

I m'estàs esperant

© Nía Murtal

Silenci infinit

Si pogués
escriuria un silenci infinit
en l'horitzó rogenc,
tan sols amb el vent


I amb l' amor que et sé.

Però no puc...
La nit

ja se l'ha endut.

© Nía Murtal

Ets..

Ets
la mirada insomne que em pessiga
quan la fosca em recita
I em vol convèncer

que ets mentida

© Nía Murtal

Desig

No bufaré.
Són masses dents per a un sol desig...

Mossega'm!!

© Nía Murtal