Sovint,
se'm gira la vida. I em trobo cap per avall sense peus per caminar.
L'existència em degota, desfeta, quan encenc l'espelma del pensament amb
aroma de solitud amb ganes de tu.
Bull... Bull la metxa i em ballen les venes a ritme del vent que provoca el cervell. I tota la tardor hi cap dins la copa del revés. Rebregada, se'm crema la fulla, la taula i el poema, i la boca em demana beure't.
Beure't, abans que siguis cendra...
© Nía Murtal
Bull... Bull la metxa i em ballen les venes a ritme del vent que provoca el cervell. I tota la tardor hi cap dins la copa del revés. Rebregada, se'm crema la fulla, la taula i el poema, i la boca em demana beure't.
Beure't, abans que siguis cendra...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada