dimecres, 7 de desembre del 2016

Lentament

Hi ha dies que tot va lent... i jo vaig lenta. I et penso. Penso en tu, molt a poc a poc, com si et dibuixés passejant un dit sobre la meva pell. Amb les parpelles closes, perquè conec absolutament cada mil·límetre del teu ser.... I voldria tenir la certesa que demà et podré tornar a dibuixar quan avui t'hagi esborrat, i també demà passat. I els dies que vindran després de demà passat. Perquè després de dibuixar-te obriré els ulls, lentament, i no hi haurà lloc per l'espai entre els meus dits i la teva pell.

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada