Hi
ha dies que tot va lent... i jo vaig lenta. I et penso. Penso en tu,
molt a poc a poc, com si et dibuixés passejant un dit sobre la meva
pell. Amb les parpelles closes, perquè conec absolutament cada
mil·límetre del teu ser.... I voldria tenir la certesa que demà et podré
tornar a dibuixar quan avui t'hagi esborrat, i també demà passat. I els
dies que vindran després de demà passat. Perquè després de dibuixar-te
obriré els ulls, lentament, i no hi haurà lloc per l'espai entre els
meus dits i la teva pell.
© Nía Murtal
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada