Sóc
un sol arrelat al vent que t'enlaira, sóc el so d' un petó robat, un
repic de picarols desfets a l' aire, explosió de llautó que brilla quan
l'acarones per ser el mirall on et trobes.
Torno. Sempre torno als carrers que m' han eriçat la pell. I torno a ser aquí, al punt exacte on les ombres s'allarguen i el ciment és el palmell on em creixen les arrels i em folra de flors la pell.
T'espero. I espero que vinguis de vent...
I que em voli l'enteniment.
© Nía Murtal
Torno. Sempre torno als carrers que m' han eriçat la pell. I torno a ser aquí, al punt exacte on les ombres s'allarguen i el ciment és el palmell on em creixen les arrels i em folra de flors la pell.
T'espero. I espero que vinguis de vent...
I que em voli l'enteniment.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada