dijous, 9 de febrer del 2017

Torno


Sóc un sol arrelat al vent que t'enlaira, sóc el so d' un petó robat, un repic de picarols desfets a l' aire, explosió de llautó que brilla quan l'acarones per ser el mirall on et trobes.

Torno. Sempre torno als carrers que m' han eriçat la pell. I torno a ser aquí, al punt exacte on les ombres s'allarguen i el ciment és el palmell on em creixen les arrels i em folra de flors la pell.

T'espero. I espero que vinguis de vent...

I que em voli l'enteniment.

© Nía Murtal
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada