Vull cosir-li la vora a la distància. Em va massa llarga i quan plou se'm xopa la nostàlgia.
Faig puntades sense gràcia, perdo el fil de l'avui i em punxa l'agulla de l'ahir.
Ho deixo estar...
Demà s' haurà evaporat i el que quedi en el baix seran restes d'humitats d' un divendres sense aïllant.
I encerclo l'ara en el reflex de la mirada d'un univers conspirador, que em torna l'Enso
i el sentit
de la vora del vestit.
© Nía Murtal
Faig puntades sense gràcia, perdo el fil de l'avui i em punxa l'agulla de l'ahir.
Ho deixo estar...
Demà s' haurà evaporat i el que quedi en el baix seran restes d'humitats d' un divendres sense aïllant.
I encerclo l'ara en el reflex de la mirada d'un univers conspirador, que em torna l'Enso
i el sentit
de la vora del vestit.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada