dijous, 2 de març del 2017

Cosir la vora a la distància

Vull cosir-li la vora a la distància. Em va massa llarga i quan plou se'm xopa la nostàlgia.

Faig puntades sense gràcia, perdo el fil de l'avui i em punxa l'agulla de l'ahir.

Ho deixo estar...

Demà s' haurà evaporat i el que quedi en el baix seran restes d'humitats d' un divendres sense aïllant.

I encerclo l'ara en el reflex de la mirada d'un univers conspirador, que em torna l'Enso

i el sentit

de la vora del vestit.

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada