Era hivern
I feia fred...
Pensava en tots els qui no tenen casa
I em sentia afortunada.
Jo triava: vull el fred, ara. Fins que m'acabi el cafè.
I després?
Vaig deixar un poema sobre la taula, com un cant a l'abraçada
que et transporta fins a casa.
Ni una ànima al carrer
I tota sobre un paper...
Quan em giro
ja no hi és.
Potser el vent...
© Nía Murtal
I feia fred...
Pensava en tots els qui no tenen casa
I em sentia afortunada.
Jo triava: vull el fred, ara. Fins que m'acabi el cafè.
I després?
Vaig deixar un poema sobre la taula, com un cant a l'abraçada
que et transporta fins a casa.
Ni una ànima al carrer
I tota sobre un paper...
Quan em giro
ja no hi és.
Potser el vent...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada