dijous, 18 de maig del 2017

Art


Adoro
ser brava quan em reptes ser mar
perquè esclato i sóc vida en bocins d' estimar
quan de tots els meus trossos

en fas obra d'art.


© Nía Murtal
 

Ferides

No tornis a fer-te mal
esmolant les ungles en les ombres del passat.
Recorda
que les ferides volen petons
I que per elles


ens entra el sol


© Nía Murtal

Encaix

A vegades
quan tot esclata

la vida encaixa.


© Nía Murtal

Llegir-te


Et miro els ulls i puc llegir totes les històries que mai has escrit. Passant el dit per la parpella subratllo cada frase important i recullo les lletres que, lliscant, s' han volgut endinsar pel desguàs de l'oblidar, quan la vida és crua i a tu et sembla que ets lactant que encara no sap mastegar.

Intento fer un niu amb les mans, perquè siguis ocell. Ensenyar-te a volar i que inventis colors que serveixin per descriure la passió a algun daltònic escriptor.
Se't desborden els dubtes i l' esperança és una platja on desemboquen totes les pors amagades rera el plor.

Obro la finestra del teu món. Entra un gat amb ganes estimar i ronroneja entre les teves mans, que són un camp de blat

que a mi em pinten de daurat.

© Nía Murtal
Dibuix by Víctor
 

Brillant

Que cada cop que em vegis brillar
recordis que sóc la mar


que de tu fa de mirall


© Nía Murtal
Fotografia de la meua estimada Terreta, gentilesa de José Vicente Pérez Lloret

Fantasmes

Us semblarà una absurditat,
però adoro el soroll dels fantasmes

quan se'n van...


© Nía Murtal

Música


Em vaig equivocar...
La música no sempre cura.
A vegades el què fa
és que no sentis els cristalls

que per dins t'estan tallant.


© Nía Murtal
 

Transita'm

Transita'm la invisibilitat del silenci.
Que no perdi pel camí

la màgia del sentir.


© Nía Murtal

Fremir


Es pensa, l'hivern,
que entrant sense avisar
podrà fer-me tremolar.

El què no sap

és que tu vas arribar abans
a encendre un foc al meu melic.

Només així

jo puc fremir.


© Nía Murtal
 

Bressol

Recollia
les plomes que perdia durant el vol
I amb elles va fer un bressol

Per adormir les meves pors


© Nía Murtal

Concert

La perfecció existeix
quan musiques sobre la pell.

Sóc instrument de temps...

I tu el solista
del meu concert.


© Nía Murtal

Al fons de tu

Em desperto
amb sobrecàrrega de boira als ulls
i els records condensats sota la pell freda,
per l'absència.

L'abrigo en va.

La humitat ha xopat el matalàs. S'ha fet gran i em sobra llit per tant delir.
I em falta el pit obert on veure el cel
despullant la primavera de capes d'incertesa.

I poder obrir els ulls...

Més enllà d'on diuen els poetes que no moren les roselles:

Al fons de tu.

On hi neix la llum...

© Nía Murtal

Sóc ocell


Sóc ocell i aprenc a volar
cada cop que tu m'abraces,
despullat.
I si caic extenuada
em tornes a abraçar


Em dius "vola" i em tremola el cel.

Però no vull cap altre per enlairar-me.
M'estimo aquest.

També per caure...


© Nía Murtal
 

Immensa

Quan tu em contemples
em fas immensa...

© Nía Murtal

Horitzó

Hi ha una passarel·la amb tres-cents micropoemes. (No els vull comptar) Els camino, a petites passes, com si recorrés la teva pell despullant cada per què...
No hi ha resposta.
 
Emmudeix l'enteniment davant la certesa de la pell. I el vent...
 
Descalça, absorveixo l'ànima de la paraula, i la imatge difumina el sobrepes. Miro els ulls del retrovisor i li han caigut totes les pors.
 
Agafo la maleta de les ganes, bufo pestanyes que m'encenen el foc amb urgència d'abraçar el món. 
 
Alço el vol sense instructor.

M'espera

un poema a l'horitzó.

© Nía Murtal

entre les mans

Tenir
la primavera entre les mans.
Intentar detenir l'aire
i el temps
per no malmetre aquest moment.

 
Oblidar
que no sóc poderosa
i ser polsim de papallona,
prenyar de colors el dolor
i l'estómac
per parir roselles quan l'hivern
t'arribi al pensament.


Trencar el silenci
a batecs
i que no soni a trencadissa
cada cop que tu respires


Tenir
La primavera entre les mans
Avui. I també demà...

Quan jo no hi sigui

Al teu costat.

© Nía Murtal

Oceà

Venia
disposada a navegar
per totes les esquerdes

i vaig trobar-me amb l'oceà

on volia embarrancar.


© Nía Murtal

Pesa la vida

Quan se'm buiden les mans de carícies
em pesa la vida


© Nía Murtal

Eriçada

Se m'eriça la sorra
quan sé que t'acostes...

© Nía Murtal
Fotografia © José Vicente Pérez Lloret Gràcies, Pepe!!


Pensament

Quan centrifugo el pensament
se m'arruga l'ànima...

© Nía Murtal

Roba'm

No em robis el mes d'abril...
Roba'm a mi!!


© Nía Murtal

Pecat

Em falta paciència a la boca
quan el pecat em provoca


© Nía Murtal

Comptant

M'ha donat per comptar:
Tres pedres, vuit papers, sis tisores. Quatre blaus, mil poemes, no sé quantes ferides obertes sagnant lletres per les venes.
Tinc l'RH universal. Injecta'm l'abecedari japonès i que em salvin els haikús o em mati la tinta quan m'escrigui una carícia.

Quàntes astènies suporta una primavera? Li pregunto al cirerer i em contesta trenta-tres. Té afonia al pensament de tant pregar que pari el vent. I floreix...

Que m'ha donat per comptar quantes passes fa un centpeus fins agafar la fi del món i cargolar-la en el seu cor.
M'he perdut en l'horitzó quan canviava de color. Em passa amb l'arc de Sant Martí i amb to vellut del vi.

I amb els teus ulls, quan veig l'infinit...

© Nía Murtal

Set

Ganes de beure'm la vida
quan tu hi ets a dintre

© Nía Murtal

Dibuixar-te

Quan la tempesta intenti esborrar les teves ditades del meu ventre
baixaré les persianes del cel, i a les palpentes, tornaré a dibuixar
les mans que ahir em varen crear.


© Nía Murtal

Infinit

Quan et recorro despullat
ets infinit...


©Nía Murtal

Poesia

Qualsevol dia és poesia
si ens salva de la vida


© Nía Murtal

Primavera

Et seré sincera:
Sense tu
també és primavera.

© Nía Murtal
Pintura ©Jack Vettriano
"The Tremptress"

Encaixa'm

Ets el mot per on comença el joc
i que encreua tot el meu cos.

Encaixa'm...


© Nía Murtal

Amaga'm

No vull que em trobi el cansament
I m'atrapi el rendiment

Amaga'm...


© Nía Murtal

Sembrar

Vam sembrar un desig al cel
I ens germinà l'amor etern.


© Nía Murtal

Pau

Al banc de la confiança
s' hi asseu la pau.

© Nía Murtal

Estimo

Quan no t'entenc
pregunto al traductor d'adolescents.

Sempre em diu el mateix:

Estima'm.


© Nía Murtal

Somnis

Hi ha mars
que són un aparador

Amb somnis d'oferta

© Nía Murtal

Fotografia de la meua Terreta, feta per l'estimat

 José Vicente Pérez Lloret. Gràcies