dijous, 18 de maig de 2017

Al fons de tu

Em desperto
amb sobrecàrrega de boira als ulls
i els records condensats sota la pell freda,
per l'absència.

L'abrigo en va.

La humitat ha xopat el matalàs. S'ha fet gran i em sobra llit per tant delir.
I em falta el pit obert on veure el cel
despullant la primavera de capes d'incertesa.

I poder obrir els ulls...

Més enllà d'on diuen els poetes que no moren les roselles:

Al fons de tu.

On hi neix la llum...

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada