dijous, 18 de maig de 2017

Horitzó

Hi ha una passarel·la amb tres-cents micropoemes. (No els vull comptar) Els camino, a petites passes, com si recorrés la teva pell despullant cada per què...
No hi ha resposta.
 
Emmudeix l'enteniment davant la certesa de la pell. I el vent...
 
Descalça, absorveixo l'ànima de la paraula, i la imatge difumina el sobrepes. Miro els ulls del retrovisor i li han caigut totes les pors.
 
Agafo la maleta de les ganes, bufo pestanyes que m'encenen el foc amb urgència d'abraçar el món. 
 
Alço el vol sense instructor.

M'espera

un poema a l'horitzó.

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada