Et
miro els ulls i puc llegir totes les històries que mai has escrit.
Passant el dit per la parpella subratllo cada frase important i recullo
les lletres que, lliscant, s' han volgut endinsar pel desguàs de
l'oblidar, quan la vida és crua i a tu et sembla que ets lactant que
encara no sap mastegar.
Intento fer un niu amb les mans, perquè siguis ocell. Ensenyar-te a volar i que inventis colors que serveixin per descriure la passió a algun daltònic escriptor.
Se't desborden els dubtes i l' esperança és una platja on desemboquen totes les pors amagades rera el plor.
Obro la finestra del teu món. Entra un gat amb ganes estimar i ronroneja entre les teves mans, que són un camp de blat
que a mi em pinten de daurat.
Intento fer un niu amb les mans, perquè siguis ocell. Ensenyar-te a volar i que inventis colors que serveixin per descriure la passió a algun daltònic escriptor.
Se't desborden els dubtes i l' esperança és una platja on desemboquen totes les pors amagades rera el plor.
Obro la finestra del teu món. Entra un gat amb ganes estimar i ronroneja entre les teves mans, que són un camp de blat
que a mi em pinten de daurat.
© Nía Murtal
Dibuix by Víctor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada