dijous, 18 de maig de 2017

Sóc ocell


Sóc ocell i aprenc a volar
cada cop que tu m'abraces,
despullat.
I si caic extenuada
em tornes a abraçar


Em dius "vola" i em tremola el cel.

Però no vull cap altre per enlairar-me.
M'estimo aquest.

També per caure...


© Nía Murtal
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada