dimecres, 5 de maig de 2010

LLEGENDA

LES ALZINES ENCANTADES


Conta la llegenda que, temps enllà, hi havia dos nois adolescents els que tot sovint jugaven en un paratge anomenat Montseny. En aquell lloc gaudien d’un paisatge extraordinari, amb rius i rierols, boscos i penya-segats; els agradava tant que s’hi passaven hores i hores. Allà vivia una alzina molt gran i frondosa; a ella, li molestava molt el xivarri i enrenou que feien aquells dos nois i els va dir que no anessin més a jugar per allà: “feu massa soroll i no m’agrada que em molesteu, espanteu els ocells i malmeteu les fulles dels arbres”, va dir-los. Els nois no van fer-li cas i van continuar amb els seus jocs com feien cada tarda.

Un capvespre l’alzina, esgotada de suportar els dos vailets durant tot l’hivern, els va dir: “si em continueu importunant i no respecteu la natura, quan arribi la primavera us convertiré en dos animals i viureu per sempre més en aquesta serralada”.

Entre jocs, corredisses i rialles, els dos joves es van enamorar. Una tarda el noi va veure que havia florit una orquídia d’una bellesa inigualable. La primavera havia començat a arribar. Sense dubtar-ho, el noi la va agafar i la va oferir a la noia, en senyal del seu amor i estimació. Quan ella va atansar els seus braços cap a la bella flor, es va sentir un soroll estrepitós, una gran boira espessa va envoltar-los i una forta ventada els va enlairar i, en pocs segons, van caure a terra, però ara convertits en dos animals: l’alzina havia transformat el noi en una guineu i la noia en una granota vermella. Tot seguit els va dir: “ara vosaltres sereu dos animals que viureu amb mi per sempre més i la vostra tasca serà tenir curd d’aquest entorn; cada nit, quan es faci fosc, vosaltres vetllareu per la protecció de tots els animals del Montseny”. I va ser així com cada nit, la granota vermella vetllà per tots els animals dels llacs i els estanys, dels rius i rierols, i el gripau féu el mateix amb tots els animals de la muntanya. Ells van continuar estimant-se moltíssim i eren feliços per poder viure en aquell meravellós indret.

Cada any, a l’inici de la primavera, tornen a florir les orquídies en record de l’amor dels dos adolescents, i les guineus i les granotes vermelles viuen en el seu paradís. Diuen que quan no es respecta el silenci i no es té cura de l’entorn, les alzines baten amb força les branques, fent pales el seu enuig, tal com conta la llegenda.