dijous, 9 de febrer de 2017

A pèl

Esperar-te a pèl
sabent que vens de tempesta

I enfilar-m'hi sense sella...

© Nía Murtal

Reencuentros

A mi
Que llevo con dignidad
la sobrecarga de despedidas

Me doblegan las acogidas.

REENCUENTROS
© Nía Murtal

Misteri


Hi ha una elegància senzilla i misteriosa en la neu

I en el caminar d' un gat.

Hi ha un "savoir faire" innat en l'adéu del seu marxar
que sempre es queda al teu mirar

I en el silenci

et ve a buscar.

© Nía Murtal
 

Torno


Sóc un sol arrelat al vent que t'enlaira, sóc el so d' un petó robat, un repic de picarols desfets a l' aire, explosió de llautó que brilla quan l'acarones per ser el mirall on et trobes.

Torno. Sempre torno als carrers que m' han eriçat la pell. I torno a ser aquí, al punt exacte on les ombres s'allarguen i el ciment és el palmell on em creixen les arrels i em folra de flors la pell.

T'espero. I espero que vinguis de vent...

I que em voli l'enteniment.

© Nía Murtal
 

Harmonia

Harmonia és trobar algú
amb qui el desequilibri sigui perfecte

I en el caure ser bellesa.

© Nía Murtal

Vent

Diuen que el vent té ombra...

Jo crec que és un vers subtitulat
que es llegeix amb els ulls tancats.

© Nía Murtal

Vuelves

Inútil
construir diques en la mente
para evitar que entres.


Cuando una es mar
el deseo sabe llegar
donde azota el temporal.

Y vuelves.

Siempre vuelves...

© Nía Murtal