dimecres, 3 d’agost del 2016

Sort

La sort és
que després de caminar pels meus somnis
m'humitegis


la realitat...

©Nía Murtal

Rabia


Ya sé como ruge la noche hambrienta de alba; como duele la contracción de un estómago con gana de calma; como cansa parir el dolor sin anestiar el corazón.
Ya sé como se desgarran las entrañas cuando te muerde la rabia con colmillos sin alma; como sangra la mirada cuando la luz es navaja cortando esperanzas.
Ya sé lo que es gritar frente al mar hilos de tinta versando oscuridad, esperando que una ola silencie el pensar.

Pero grita!!
Tú, grita...
Y después, llora
Y llora más, como adulto hecho un ovillo porqué ha perdido su niño...
Llora hasta el despertar
Y despierta con horas de más. Con esas horas que no se miden en tiempos, que se miden en vuelos...
En vuelos de unas alas sacudiendo los miedos

Hasta
       Caer
            Rendidos
                         de
                             Amor

Y después
Tira el colchón, la almohada
y el dolor

Y lleva sólo

El corazón

© Nía Murtal
 

Volar

Aterrar en tu
és saber que per volar

Només t'havia de trobar

© Nía Murtal

Nosaltres

El jo és un nosaltres que sense tu, no té sentit...

Un beso

Me besó y supe
que sería la envidia de todo poeta
Porqué su boca
improvisaba versos

y me llenaba de savia por dentro

Poesia directa
Susurrada en lengua...
Que corría húmeda por todas mis venas

Hasta llegar al corazón

Bombeando poemas entre las piernas

Que recitamos

A bocas llenas...

© Nía Murtal

Atrapa'm

Vull ser somni a cel obert...

Atrapa'm!!

© Nía Murtal

Sopa de pedres


Veig la vida
com una sopa de pedres
on nosaltres som
un ball de lletres
que, a vegades, coincideixen.
I l' arquitecte d' emocions
les encercla
i les fa mot

De tu i jo

Construeix l' Amor

© Nía Murtal
 

Rayo


Yo
Que no quería más tormentas
Fui silencio
Tras rozar tu mano

Silencio...

Y después

El rayo

©Nía Murtal
 

Agafa'm

Agafa'm amb pinces
que sóc instant

I m'agrada volar...

©Nía Murtal

Ombres


Si a les ombres els caiguessin les fulles
se'ns despullaria l'interior
Quedaríem nosaltres
a les portes de l'agost

sense por

a la tardor

© Nía Murtal
 

Subtítol

Vaig voler ofegar un T'estimo
sota el mar
I va emergir

subtitulat...

© Nía Murtal

Llegir-te

Avui he agafat el teu llibre.
He pensat que aquí
era un bon lloc per llegir-te...

Asseguda a terra
recolzada en el meu llit
t' he començat a sentir

I m'he adonat
que ja t'havia llegit abans

Aquell dia, la ciutat,
recordo que va tremolar.
També vam seure a terra
i em vas abraçar per l'esquena
El teu pit em va bategar
els versos que tinc a les mans
La ciutat sencera es va estremir
en sentir la nitidesa
de les lletres ara impreses

I ara elles
em tremolen

Quan les toco
s'emocionen

I a mi
se'm van xopant les hores
I no trobo

tovallola...

© Nía Murtal

Trenar l'aire

Et miro
acaronar l'aire
fer-li trenes imaginàries

I ell es deixa pentinar
malgrat saber que és indomable

També coneix
aquestes mans

que sempre (l') estimen

en llibertat

©Nía Murtal

Incendio

Miércoles
Cuarenta y cuatro grados al sol
Y un viento abrasador

Poniente de tierra -me dicen-

Lo que no saben, amor,
es que este infierno lo ha provocado

Un deseo

mal apagado

© Nía Murtal

Per sempre



Quan em dius per sempre
recordo que un sol instant
és suficient per saber
que estimar
no necessita adverbi al costat
Que el mai
el vaig apartar del verb
perquè no vull dir més
que d'aquesta aigua no beuré
Perquè la vida es torna mar
quan menys t' ho esperes
i vull beure-me-la
a mans plenes
malgrat s'escoli entre els dits
Perquè l' excés no existeix
quan el temps és limitat
i tu vens al meu costat

I fem
de l'estimar

un acte

Il·limitat

© Nía Murtal
 

Canícula

Canícula es
oír tu voz
saber que vienes el viernes
y empezar a temblar hoy,
reirnos del hombre del tiempo
del astrónomo
y de su cielo

Y predecir
una ola de calor

concentrada

en un colchón.

©Nía Murtal

El meu jo salvatge

El meu jo més salvatge
m'ataca...

Té gana
d'estimar-te
i m'obre en canal
Es desfà de mi
per seguir l'instint

La distància
no l'espanta
Udola
I segueix el rastre

El meu jo més salvatge
clama la llibertat
amb el meu cor
a les seves mans

El vol lliure
de barrots

El treu de mi
I m'amaga el cos

Perquè bategui

Dins el teu fons...

© Nía Murtal