La sort és
que després de caminar pels meus somnis
m'humitegis
la realitat...
©Nía Murtal
Petit recull de lletres, escrits i poemes que brollen des del cor... perquè, com l'aigua, les paraules ens purifiquen, ens acullen, ens xopen i ens ericen. Pura vida, la vida sentida...
dimecres, 3 d’agost del 2016
Rabia
Ya
sé como ruge la noche hambrienta de alba; como duele la contracción de
un estómago con gana de calma; como cansa parir el dolor sin anestiar el
corazón.
Ya sé como se desgarran las entrañas cuando te muerde la rabia con colmillos sin alma; como sangra la mirada cuando la luz es navaja cortando esperanzas.
Ya sé lo que es gritar frente al mar hilos de tinta versando oscuridad, esperando que una ola silencie el pensar.
Pero grita!!
Tú, grita...
Y después, llora
Y llora más, como adulto hecho un ovillo porqué ha perdido su niño...
Llora hasta el despertar
Y despierta con horas de más. Con esas horas que no se miden en tiempos, que se miden en vuelos...
En vuelos de unas alas sacudiendo los miedos
Hasta
Caer
Rendidos
de
Amor
Y después
Tira el colchón, la almohada
y el dolor
Y lleva sólo
El corazón
© Nía Murtal
Ya sé como se desgarran las entrañas cuando te muerde la rabia con colmillos sin alma; como sangra la mirada cuando la luz es navaja cortando esperanzas.
Ya sé lo que es gritar frente al mar hilos de tinta versando oscuridad, esperando que una ola silencie el pensar.
Pero grita!!
Tú, grita...
Y después, llora
Y llora más, como adulto hecho un ovillo porqué ha perdido su niño...
Llora hasta el despertar
Y despierta con horas de más. Con esas horas que no se miden en tiempos, que se miden en vuelos...
En vuelos de unas alas sacudiendo los miedos
Hasta
Caer
Rendidos
de
Amor
Y después
Tira el colchón, la almohada
y el dolor
Y lleva sólo
El corazón
© Nía Murtal
Un beso
Me besó y supe
que sería la envidia de todo poeta
Porqué su boca
improvisaba versos
y me llenaba de savia por dentro
Poesia directa
Susurrada en lengua...
Que corría húmeda por todas mis venas
Hasta llegar al corazón
Bombeando poemas entre las piernas
Que recitamos
A bocas llenas...
© Nía Murtal
que sería la envidia de todo poeta
Porqué su boca
improvisaba versos
y me llenaba de savia por dentro
Poesia directa
Susurrada en lengua...
Que corría húmeda por todas mis venas
Hasta llegar al corazón
Bombeando poemas entre las piernas
Que recitamos
A bocas llenas...
© Nía Murtal
Sopa de pedres
Veig la vida
com una sopa de pedres
on nosaltres som
un ball de lletres
que, a vegades, coincideixen.
I l' arquitecte d' emocions
les encercla
i les fa mot
De tu i jo
Construeix l' Amor
© Nía Murtal
com una sopa de pedres
on nosaltres som
un ball de lletres
que, a vegades, coincideixen.
I l' arquitecte d' emocions
les encercla
i les fa mot
De tu i jo
Construeix l' Amor
© Nía Murtal
Rayo
Yo
Que no quería más tormentas
Fui silencio
Tras rozar tu mano
Silencio...
Y después
El rayo
©Nía Murtal
Que no quería más tormentas
Fui silencio
Tras rozar tu mano
Silencio...
Y después
El rayo
©Nía Murtal
Ombres
Si a les ombres els caiguessin les fulles
se'ns despullaria l'interior
Quedaríem nosaltres
a les portes de l'agost
sense por
a la tardor
© Nía Murtal
se'ns despullaria l'interior
Quedaríem nosaltres
a les portes de l'agost
sense por
a la tardor
© Nía Murtal
Llegir-te
Avui he agafat el teu llibre.
He pensat que aquí
era un bon lloc per llegir-te...
Asseguda a terra
recolzada en el meu llit
t' he començat a sentir
I m'he adonat
que ja t'havia llegit abans
Aquell dia, la ciutat,
recordo que va tremolar.
També vam seure a terra
i em vas abraçar per l'esquena
El teu pit em va bategar
els versos que tinc a les mans
La ciutat sencera es va estremir
en sentir la nitidesa
de les lletres ara impreses
I ara elles
em tremolen
Quan les toco
s'emocionen
I a mi
se'm van xopant les hores
I no trobo
tovallola...
© Nía Murtal
He pensat que aquí
era un bon lloc per llegir-te...
Asseguda a terra
recolzada en el meu llit
t' he començat a sentir
I m'he adonat
que ja t'havia llegit abans
Aquell dia, la ciutat,
recordo que va tremolar.
També vam seure a terra
i em vas abraçar per l'esquena
El teu pit em va bategar
els versos que tinc a les mans
La ciutat sencera es va estremir
en sentir la nitidesa
de les lletres ara impreses
I ara elles
em tremolen
Quan les toco
s'emocionen
I a mi
se'm van xopant les hores
I no trobo
tovallola...
© Nía Murtal
Trenar l'aire
Et miro
acaronar l'aire
fer-li trenes imaginàries
I ell es deixa pentinar
malgrat saber que és indomable
També coneix
aquestes mans
que sempre (l') estimen
en llibertat
©Nía Murtal
acaronar l'aire
fer-li trenes imaginàries
I ell es deixa pentinar
malgrat saber que és indomable
També coneix
aquestes mans
que sempre (l') estimen
en llibertat
©Nía Murtal
Incendio
Miércoles
Cuarenta y cuatro grados al sol
Y un viento abrasador
Poniente de tierra -me dicen-
Lo que no saben, amor,
es que este infierno lo ha provocado
Un deseo
mal apagado
© Nía Murtal
Cuarenta y cuatro grados al sol
Y un viento abrasador
Poniente de tierra -me dicen-
Lo que no saben, amor,
es que este infierno lo ha provocado
Un deseo
mal apagado
© Nía Murtal
Per sempre
Quan em dius per sempre
recordo que un sol instant
és suficient per saber
que estimar
no necessita adverbi al costat
Que el mai
el vaig apartar del verb
perquè no vull dir més
que d'aquesta aigua no beuré
Perquè la vida es torna mar
quan menys t' ho esperes
i vull beure-me-la
a mans plenes
malgrat s'escoli entre els dits
Perquè l' excés no existeix
quan el temps és limitat
i tu vens al meu costat
I fem
de l'estimar
un acte
Il·limitat
© Nía Murtal
recordo que un sol instant
és suficient per saber
que estimar
no necessita adverbi al costat
Que el mai
el vaig apartar del verb
perquè no vull dir més
que d'aquesta aigua no beuré
Perquè la vida es torna mar
quan menys t' ho esperes
i vull beure-me-la
a mans plenes
malgrat s'escoli entre els dits
Perquè l' excés no existeix
quan el temps és limitat
i tu vens al meu costat
I fem
de l'estimar
un acte
Il·limitat
© Nía Murtal
Canícula
Canícula es
oír tu voz
saber que vienes el viernes
y empezar a temblar hoy,
reirnos del hombre del tiempo
del astrónomo
y de su cielo
Y predecir
una ola de calor
concentrada
en un colchón.
©Nía Murtal
oír tu voz
saber que vienes el viernes
y empezar a temblar hoy,
reirnos del hombre del tiempo
del astrónomo
y de su cielo
Y predecir
una ola de calor
concentrada
en un colchón.
©Nía Murtal
El meu jo salvatge
El meu jo més salvatge
m'ataca...
Té gana
d'estimar-te
i m'obre en canal
Es desfà de mi
per seguir l'instint
La distància
no l'espanta
Udola
I segueix el rastre
El meu jo més salvatge
clama la llibertat
amb el meu cor
a les seves mans
El vol lliure
de barrots
El treu de mi
I m'amaga el cos
Perquè bategui
Dins el teu fons...
© Nía Murtal
m'ataca...
Té gana
d'estimar-te
i m'obre en canal
Es desfà de mi
per seguir l'instint
La distància
no l'espanta
Udola
I segueix el rastre
El meu jo més salvatge
clama la llibertat
amb el meu cor
a les seves mans
El vol lliure
de barrots
El treu de mi
I m'amaga el cos
Perquè bategui
Dins el teu fons...
© Nía Murtal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)