dimarts, 24 d’abril de 2012

10 ANYS, NINETA...

Si caus, t'ajudaré
Si dorms, et deixaré somniar
Si rius, riuré
Si calles, escoltaré els teus gestos
Si plores, t’eixugaré les llàgrimes
Si mires, observaré
Si et manca una abraçada, t'abraçaré
Si necessites res, ho descobriré
Si no tens forces, te les donaré
Si no m'escoltes, t'escoltaré
Si un dia estàs trista, et faré somriure
Si ets feliç, jo ho seré
Si no veus la llum, t'aproparé els estels...

La vida ens envia àngels per fer-nos el camí més planer i acaronar-nos el cor dia a dia... Avui fa 10 anys que vaig deixar de ser la “Sònia” per passar a ser la “Mami de la Sandra”, el títol més valuós que pot existir, i que vaig descobrir l’autèntic amor incondicional i la capacitat immensa d’estimar. Estic molt orgullosa i satisfeta de la “petita gran persona” que tinc a casa!!

Felicitats Princesa!!!! T'estimo videta!!!

dilluns, 23 d’abril de 2012

23 ABRIL

Algú tan especial com tu, havia de tancar el seu llibre en un dia especial... però el teu llibre es va acabar massa aviat... em quedava molt per llegir, molt per aprendre, molt per descobrir, massa per donar... Les meves roses mai han tornat ser tan amoroses, ni els meus "Sant Jordi" tan esperats...

No sé si allà on ets t'arriben escrits i llibres... si t'arriben, llegeix els meus... i et sentiré al meu costat. Si no, inventa'ls... i contagia la teva passió per la lectura com ho vas fer amb mi.

No sé si existeixen les roses... si no n'hi ha, pinta-les... i quan creixin, explica'ls que, per més boniques que siguin, mai haurà cap tan preciosa com la que em portes a mi... perquè cada any me la segueixes portant...

Un petó, Papi...
http://www.youtube.com/watch?v=gVG371mp1_E&feature=share

dimecres, 11 d’abril de 2012

AROMES

No sé si us passa, però sempre relaciono les cançons i la música amb moments viscuts o persones concretes. Un altre dia entraré a profunditzar en el tema, però avui us volia parlar de les olors, perquè també em passa el mateix molt sovint...

Un perfum em pot retornar la imatge d'algú o d'un lloc, per molts anys que hagin passat... és instantani, com si perfum i imatge anessin agafats de la ma, com si vista i olfacte fossin un únic sentit i fotografiessin instants...

O els matisos de la olor a mar, concretament del Mediterrani,... perquè depenent d'on estigui, la percebo diferent. Cada raconet té la seva peculiaritat... o més dolça, o més humida, o més profunda, amb regust a taronger o a pi, més pura, més forta, més salvatge... imagino que depèn del vent o de la contaminació, o de l'entorn... no ho sé, però no deixa de sorprendre'm que a un mateix mar li pugui trobar tantes diferències...

Hi ha olors que tots reconeixem i recordem... la olor a gespa tallada, a terra mullada després de la pluja, fins i tot podem sentir l'aroma a tempesta abans que ens arribi... o a les fumejants xemeneies en poblets d'hiverns freds... son tan especials que, si tanquem els ulls i les imaginem, som capaços de sentir-les amb intensitat... podem notar el fred de la neu només recordant la seva fragància...

Altres, son tendres i sensibles, profunds i únics... com la olor a bebè, dolços: tots s'hi assemblen, però cadascú és únic i especial... l'efluvi dels meus bebès l'hauria reconegut d'entre centenars, n'estic segura... és tan meva aquesta sensació que seria impossible equivocar-me...

En canvi, hi ha altres que tenim arxivats en la memòria, que no els tornem a sentir mai més, però que els recordem perfectament... aquella olor tan característica de les nines noves que em duien els Reis... perquè ara els Reis també porten nines, però no fan la mateixa olor, tot i que siguin noves, tot i que les portin els mateixos Reis, no aconsegueixen transportar-me a aquells moments, no és la mateixa olor que hi ha en el meu record...

I tot això ha vingut per una cafetera... una cafetera que he posat al foc aquest matí. Feia mil anys que no la feia servir, però aprofitant que sóc una dona rica en temps i gaudint d’una estona de relaxació, m’ha vingut de gust fer-ho... dieu-li caprici si voleu, però m’ha sentat molt bé!!. L’aroma del cafè de cafetera, del cafè com es feia abans, m’ha transportat en el temps i, a més de despertar-me, m’ha fet compartir amb vosaltres aquesta reflexió...

Mmmmm... voleu un cafetó??

dijous, 5 d’abril de 2012

EDUCACIÓ

No tenim un manual d'educació per als nostres fills, és cert, però intento seguir el model dels meus pares. Va funcionar, és el que conec i no crec que l'hagi de canviar gaire, només adaptar-lo a la mida d'ells. Potser m'equivoco, però és el que penso i no m'està anant malament...

No m'agrada el que veig i el que escolto dels seus amics. Cal parlar malament? on és l'educació?... què està fallant?? és l'escola? és la societat? som els pares que, sovint, ens mirem tant el melic que som incapaços de veure el que estem fent amb els nens?...I em considero una mami molt rígida, però els compenso amb moltes estones de joc i d'activitats que els agraden, amb molts petons i estones divertides.

...no ho sé, però és curiós que el amiguets sempre vulguin venir a jugar a casa de la Sandra i en Víctor.

Sorprèn que una nena em digui que no té disfresses a casa seva.." La Sandra tampoc, només cal roba vella, un parell de barrets i pareos i la vostra imaginació... a que t'han semblat unes disfresses precioses??"

o que un nen et digui que li agrada venir a casa perquè jo el deixo remenar els ous i la farina per fer pastissos... tan ens costa saber percebre el que necessiten?? amb una caixa de temperes i olis van estar pintant tot el matí, és clar, jo amb ells... però això té alguna cosa de particular??

I els meus no tenen ni play, ni wii ni res que se li assembli... no dic que no en tindran mai, però ja arribarà... i no per això son més pobres, al contrari, tenen una riquesa interior i una capacitat d'adaptar-se a situacions que trobo a faltar en altres criatures..

M'estic equivocant?? ho estic fent bé?? em preocupa quan siguin adolescents, per això crec que han de tenir una bona base des de casa, però, què passa si el seu entorn està molt lluny del que han après a casa?? Ains... que complicat, oi??