dimecres, 30 d’abril del 2014

Cansada

Algú va dir-me un dia que quan estigués cansada, taqués els ulls i mirés l'horitzó... i quí estic, miran-te un altre cop, amb els ulls clucs, les mans fredes i el cor bategant fort... Aquí estic, horitzó, donant gràcies per tenir-te... pels teus moments d'escalfor, quan el dia es torna fosc...
 
Tots els drets reservats


dimarts, 29 d’abril del 2014

Existeix la perfecció?

Diuen que res és perfecte...
Que són moments que ens meravellen
Petits instants que ens ho semblen...
Diuen que ens enlluernem
amb personatges encisadors que -per imperfectes-
ens obren, com un tresor,
i ens roben un trosset de cor...

No he conegut l'excelsitud?
No és això, el què sento amb tu?
Si jo tremolo
I tu tremoles...
Hi ha res més perfecte
que dos cossos tremolant
quan les ànimes s'han trobat?

Diuen que no existeix la perfecció...
Què en sabran ells
d'aquest amor...?


Tots els drets del text reservats

dilluns, 28 d’abril del 2014

Quan l'amor és de debò...

No hi ha distàncies insalvables, ni abismes insondables... l'amor sempre troba el com, l'amor construeix ponts... tan sols per un petó, quan l'amor és de de debò...


Tots els drets del text reservats

Petjades al cor

Els petons, quan es pon el sol,
són petjades a s'hora baixa
són besades que mai no marxen...
Són empremtes gravades al foc

Espurnetes de vida
Batecs del cor...


Tots els drets del text reservats

He intentat...

He intentat llençar a la mar
les carícies que duia a les mans
He lliurat paraules al vent...
Paraules desades als calaixets
les que guardava -per després-
i les que ja no diré mai més...
He intentat estripar aquell paper
amb el T'estimo artesanal
sense data de caducitat
sense principi
sense final...

He intentat treure't del cor
i esborrar-te de les cançons...
I amb una ploma aixecar el vol
per anar a cercar un altre sol...

I no he aconseguit res...
Ni la mar pot esborrar aquest vers
Aquest efímer i breu pensament

Que la sal ha fet etern
avortant qualsevol intent...


Tots els drets del text reservats

divendres, 25 d’abril del 2014

Balla

Balla…
Si estàs cansat, balla…
Sigues aire
Sigues dansa
I abraçat a la calma
A la cintura de la pausa…

I balla…
Cos a cos
Galta a galta,
Allà… on musiquen llàgrimes
Allà… en els braços on reposar l’ànima
Allà… on els cors es miren les cares
-amb els ulls de l’esperança-

Balla amb ella
Balla…
Apropa't al pit que dansa

I descansa…


Tots els drets reservats

https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=dOdfefSKC_o

dijous, 24 d’abril del 2014

Per la Sandra

Sembla que no, però hi ha un dia més bonic que el d'ahir, que és l'avui... Així ho hauríem de veure sempre, però per a mi, avui, és molt i molt especial... el 24 d'abril de l'any 2002 va ser el dia més bonic -amb diferència- de tots els que havia viscut. Neixia la meva filla, i aquell dia, vaig saber de l'Amor que tant m'havien parlat...

Aquest poema és per a tu, nineta meva. T'estimo...

Encara sento com nedaves
quan eres peixet dins la panxa
Aquella nana que et cantava
quan eres cigró petit
arraulit en el meu pit...
Encara tinc la melodia
del teu respirar -que m'expandia-
en les dormidetes al sofà
en els riures en despertar..
Les passes que et feien gran
Els ensurts... i les caigudes
Els desitjos sota els estels
Les preguntes a l'univers
Les respostes que et puc donar
I les que només el temps
et donarà...

I ara, t'estàs fent gran!
Ets un dels meus pilars...
Ja ho eres de ben menuda
però d'això, ja te n'adonaràs, petita meva,
Petita doneta acestral...
Entre tant... et deixo anar
jo seguiré, al teu costat
observant...
per si m'has de tornar a agafar
un dia que et creguis gran...

Entre tant
segueix deixant empremtes d'amor
En cada passa
somriu el món....


Tots els drets reservats

http://m.youtube.com/watch?v=ZEEqU8WSIgY&feature=share&list=PLDBC7BB370662B2AD&index=11 

L'has sentit...?

Has sentit el meu petó?
L'he deixat escrit als teus llavis
Temerós
En un racó
D'emoció, tremolava el pols...

S'ha arrapat al teu somriure
-com jo, abraçada al teu llibre-
I oberta -com roja rosa-
de vellut el cor s'ha vestit,
de primavera em batega el pit

Has sentit el meu petó?
L'ha escrit el pit
al teu somrís...


Tots els drets del text reservats

dimecres, 23 d’abril del 2014

Pluja...

Cada gota conté un món... cada pluja el seu enyor...

Tots els drets reservats

dimarts, 22 d’abril del 2014

Salvatgina

Salvatgina em torna la mar...
Dona d'aigua silvestre de ment
A voltes de gorg
A voltes de sal
Ànima dolça lliurada al vent
De nuesa bruna damunt la pell

Salvatgina em torna la mar
I petita sóc en la immensitat...
Dona d'aigua silvestre de ment
A voltes de gorg
A voltes de mar
De petjades dòcils sobre el sorral
Amb passes lliures a horitzons llunyans
Llençant al mar bocins de mal
I mans obertes als nous coralls

Salvatgina dolça
de cos banyat...
Salvatgina d'aigua
de cor descalç...


Tots els drets reservats

diumenge, 20 d’abril del 2014

Tu... entre mil flors

Si perduda entre mil aromes, encara puc reconèixer el teu... deu ser que el duc dins l'ànima... 

 Tots els drets reservats

Desitjos de serenitat

Hi ha dies que lluites per no lluitar... i en aquest intent de no triar l'estoc amagat entre mil flors, de sobte, del no res, apareix l'espurneta de pau, la bandera blanca que et porta calma al cor... les ales de llibertat, malmeses de no volar, desitjant tornar a donar batecs de serenitat... (Nía Murtal)

Tots els drets reservats

Destí...

De tots els destins possibles, sempre escolliria el teu cor.... 

Tots els drets reservats

El teu despertar

He anat a veure el sol despertar
Li he dit -fluixet-
Com l'he trobat a faltar...

Ell encara dormia
En la fosca, l'he vist somriure
amb un xic de melangia...
Potser per saber-me allà
Per saber-me al seu costat
i no poder-me abraçar...
Potser per saber-me allà...
Temerós de fer-me mal
De desfer-me entre les flames
dels seus braços cobejant-me...

He pogut veure el sol despertar
Li he vist llàgrimes brollant...
Un plor ardent
Un plor impotent...
de flama viva xopant al vent...

I un somriure incandescent
Ha il.luminat
el meu trosset de cel...


Tots els drets reservats


diumenge, 13 d’abril del 2014

Dins el teu mar

Saps...?
Avui he estat dins el teu mar
Dins el teu racó de somiar...
He deixat sobre la sorra
les meves petjades silencioses...
Una i una altra
I una més...
A cop d'onada
A cop de sal
Que anaven marxant -com el temps-
A cop de vent...

He trobat les teves passes
Sobre l'aigua, inesborrables...
Una i una altra
I una més...
A cop d'onada
A cop de sal
Implacables -com el temps-
m'han dut fins el teu indret
A cop de vent...

T'he vist
I no he dit res...
Però, saps...?
M'hi he quedat, encalmada
dins la teva mar blava...

Em veuràs en tancar els ulls
a un raconet del teu somiar...

Entre els estels
I el fons del mar...
 
Tots els drets del text reservats
 

Raconet per somiar

A vegades, sense buscar, trobes raconets que havies somiat. Són regals de la vida... raconets ben reals, que t'esperaven perquè segueixis somiant....

Tots els drets del text reservats
 

M'has portat el sol

I... just quan havia oblidat com era el sol,
tu me l'has portat
al nostre món...
I ara et tinc
dins el meu cor..


Tots els drets del text reservats
 

divendres, 11 d’abril del 2014

Aquesta nit, t'he despertat...

Disculpa'm, si t'he despertat
aquesta nit
quan t'he somiat...
Ho sento, he estat jo...
-o la màgia-
un altre cop...

Tu dorms on ho faig jo
I et passejes pel meu cos
De tant en tant, puges al cap
I t'instal.les al pensar...
Serà la lluna amb complicitat
que fins aqui et fa volar??

Aquesta nit...
Et deixaré dormir
Et somiaré dolç -com un nadó-
Arraulit entre els meus braços
El cap... en el meu pit
I vetllaré
El teu non-non tranquil
seguint el ritme del teu respir
Sense tocar-te
Sense besar-te
Tota la nit...
Com un petit desig
que s'escola entre els meus dits
sense poder-lo retenir...

Però no et despertaré
Tan sols contemplaré...
Els meus ulls sobre el teu cos

El meu cor
Fent-te l'amor...


Tots els drets del text reservats

dijous, 10 d’abril del 2014

On...??

On acaba aquest camí
que m'ha presentat el destí...?
Al desert?
Al paradís?
O potser allí, on una nit,

agafant-me de la mà
tu... m'hi vas portar?

On acaba aquest camí...?
Just allà...
Al teu mirar
En els teus ulls

On comença la immensitat
del camí de l'estimar...


Tots els drets del text reservats
 

dimecres, 9 d’abril del 2014

Només...

Una mà... per somiar
El teu cor... a cau d'orella
Un T'estimo... de bressol

I que s'apaguin els estels!!

que jo... no necessito més...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 8 d’abril del 2014

I tu... ja has llençat el teu cor??

Aquests dies, tinc molt present una frase que em va dir un bon amic... paraules d'aquelles que arriben en el moment precís, com una alenada d'aire fresc, com respirs brillants que t'entren tan profundament que t'omplen el pit de llum... 
va dir-me:

"Sonia, lanza tu corazón hacia adelante... y luego corre hasta alcanzarlo!!"

Us sembla atrevit...??
A mi em va semblar tan fascinant, que li vaig fer cas...!! de manera que el meu cor, en llençar-lo, sabia exactament cap on havia d'anar per trobar aquelles espurnetes que el feien somriure; i el meu cap, en el seu intent de buscar l'equilibri, va trobar la manera per portar-me fins a ell... amb harmonia, amb amor... amor que impulsa i que encoratja, que guareix en les caigudes, que fa vibrar en cada albada, en cada nit, en cada passa... i així, cada vespre, quan es pon el sol, m'abraço amb el meu cor... i el torno a llençar... perquè són aquestes abraçades, petites, de tots els dies, les que fan que puguem somriure... de felicitat??

Tinc present aquelles paraules, i aquests dies les hem recordat junts... perquè estic absolutament fosa amb el meu cor, en una abraçada intensa i llarga, banyada d'emoció i ...felicitat? Em sento plena d'aquelles espurnetes que us deia abans, que ara voleien i s'escampen, perquè les vull compartir també amb vosaltres... espurnetes d'estims per a tots, que heu format part del camí, que heu estat al meu costat i m'heu donat l'empenta per escriure, fins i tot en els moments que les paraules es perdien en l'horitzó i els ulls no tenien força per atrapar-les...

El meu amic, no s'equivocava... el meu cor, novament, m'ha portat a un fantàstic paradís que té nom de llibre, un nou llibre de poemes que aviat veurà la llum, gràcies a l' Editorial Germània, per formar part de la seva col.lecció "Mil poetes i un País".

Felicitat...?? Si no ho és, us puc assegurar que se li assembla molt...
I tu, ja has llençat el teu cor...??


 Tots els drets del text reservats

 

dilluns, 7 d’abril del 2014

Van néixer perles

Van néixer perles a les ferides...
Perles orfes engendrades
en un mar dolç de paraules
Ja n'han fet un collaret
Ben lligat en el canell
d'unes mans esperançades
desijant ser alliberades

Per tornar les perles al mateix mar
Que un dia
van sanar el cor
amb dolços mots voladors...

Que un dia
van lligar les mans

que volien estimar...


Tots els drets del text reservats

Hola...

Et porto el sol... i el meu petó: un dia nou, només pels dos, mentre el món és fosc... i la resta dorm...

Hola...


 Tota els drets del text reservats

Fins el ball del demà

Ara, que ja he marxat
m'has d'esborrar del teu cap...

Jo, no m'enduc res de tu
Només tinc la teva pell

al damunt del meu batec
Un T'estimo de percusió
que intenta encoratjar el cor
esperant (re)néixer de nou
quan el ball torni a començar
i tu agafis les meves mans...

Però ara esborra'm
Fins aviat...
Fins que ens dibuixi el ball del demà

Ara, que ja he marxat...
La música
Fa ballar els caps...


Tots els drets del text reservats
 

divendres, 4 d’abril del 2014

Geperuda

Va tornar a estendre les ales
-com cada nit-
Sota els estels guaridors del mal
Sota el ruixat de polsim daurat
I demà tornarà a ser geperuda...
Pels ulls que no veuen més enllà

Pels qui no en saben
De despullar...


Tots els drets del text reservats

dijous, 3 d’abril del 2014

Porta'm allà on no hagi de somiar...

Porta'm a qualsevol lloc
De la mà
Al teu costat...
No defalliran les cames
en travessar ponts dels ases...
Potser els muscles agullonats maleïran
aquest caminar pesant
pel fangueix d'hostilitat...
I de tant enretirar pedres
couran clivelles de les parpelles,
carregades de pols
lleugeres de pesantor...
Potser, de resisitir,
el cor s'esquerda
el pit, es trenca...
Però tan se val.
Perquè... saps?
Jo ja el duc apedaçat
De ser aquí
I no ser allà
Sense camí per arribar...
Allà on diuen -qui no en sap-
que res no donen
que res no hi ha...

Porta'm a qualsevol lloc.
Porta'm a un mar...
Allà on no hagi de somiar

Que camino
Al teu costat...



Tots els drets del text reservats