Si t'espantes

Si algun dia...
Espantat per la tempesta,
amb la veu partida pel mig
-com va fer el vent amb el pedestal
en aquell devastador temporal-
Si amb les galtes impregnades de sal
pel fort onatge entranyat,
el cor et trontolla -descalç-
sense saber on abraonar-se
sense saber on emparar-se...
Si algun dia...
El silenci segresta el teu crit
i l'empresona dins la nit...

Si creus que no et puc sentir...
Respira fons
Omple el pit...
Jo seré en el teu sospir

En l'alenada d'esperança
que no empresona cap basarda...

Tots els drets del text reservats

Em podria enamorar

Crec que m'he enamorat
del teu cap desendreçat,
del teu fer -tan despistat-
quan juga a fer-te ballar.
Serà això...
El teu pensar esbojarrat
El no-fer entenimentat
que apareix quan menys t'ho esperes
composant cabanes amb llençols
i confidències en clau de sol...

Del teu concert sobre la meva pell
Del teu desvestir-me de mots
De despullar-me els versos de tot cos
Del sabor a poesia dels teus petons
De l'harmònica cadència dels nostres cors
musicant batecs sense control
D'això....
Crec que em podria enamorar

Crec no m'esperaré a demà
Per tornar-ho a comprovar...

Tots els drets del text reservats

 

A recer d'un núvol blanc

A recer d'un núvol blanc
entre el clar de lluna i la fosca mar
sota el plugim d'estels daurats
fondrem les ànimes
fins a trenc d'alba...

I a trenc d'alba...
A l'abric de cotó d'estims
Xopat el cos d'intensa calma
l'amor ens farà
fins s'hora baixa...

Tots els drets del text reservats

Diuen de l'Amor (Poema de PAU CIVIT POBLET)

https://soundcloud.com/s-nia-ruiz-perez/diuen-de-lamor-pau-civit-1

Et sé....

Em sé de cor tot el teu cos...
Amb les parpelles tancades
els dits et podrien dibuixar
-fil per randa-
resseguint el traç del meu pensar

Et sé de cor
De cada lloc...
Gravat al cap
A cada línia de les mans
A cada plec del meu ser
A la memòria de la pell
recalcat al pas del temps

Et sé de cor
I cada solc et sap de records...

Tots els drets del text reservats

 

M'acompanyes...??

http://photopeach.com/album/hwm8sc

Vindré... (Poema recitat)

https://soundcloud.com/s-nia-ruiz-perez/vindr?utm_source=soundcloud&utm_campaign=share&utm_medium=facebook

Presentació "Et dedico un pensament"

N E R V I S ! ! ! !
Papallonetes a la panxa i moltíssima emoció per la "presentació en societat" del meu segon fill literari.... Gràcies a tots, especialment als qui esteu posant tot el cor i entusiasme per tal que sigui possible....

Deixa'm somiar

Deixa'm seguir sent petitona
De tant en tant, ser Blancaneus -o Caputxeta-
amb il.lusions dins la cistella...

Deixa'm també aixecar el vol
amb les ales de bat a bat...
Descobrir aquest món tan gran

Deixa'm ser petita fada
i arraulir-me a la teva falda...
Fes-me carícies a les espatlles

Deixa'm ser gran
Somiar alt
Acolorir l'hostilitat...

Fer-me gran al teu costat
I mai deixar de ser infant...


Tots els drets del text reservats

Cristall

Ets de vidre, en aquest instant
T'ha envait la fragilitat
T'han begut tot el vi d'estims
-a glopades- sense vida t'hi han deixat ...
Ets cristall de bellesa fina
amb ditades de melangia
i transparència de velles ferides.

Ets de vidre, en aquest instant....
Fràgil copa buida de vida

Plena de records enyorats...

Tots els drets del text reservats

En tus ojos

¿Qué decirte? No sabría como explicar.... No es un hombre espectacular, de los que hacen enloquecer miradas a su paso, no... Es bello. Es sencillamente imprefecto, terriblemente bello. Lo puedes ver soñar dentro de un libro, sonreir desesperadamente o llorar tiernamente. No te cansas de mirarlo. No tienes que preocuparte de si es más inteligente que tú, porque sabes que lo es. Es divertido sin pretenderlo siquiera. Es sincero, sin evitarlo. Irradia primavera en pleno enero, frescura en el más absoluto infierno.... Y le amo. Tengo la inmensa suerte de amarlo.
¿Sabes? No puedes elegir si van a hacerte daño en este mundo, pero sí elegir en qué ojos quedarte a vivir... o a morir. Me gustan mis elecciones. Y espero que a él también le gusten las suyas....
(John Green & Nía Murtal)

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=h09h7SyQ4I4 

Mel i sal....

Diuen que ets dolç, com la mel
Serà que només han tastat un bocí de l'embolcall...
Jo he trobat un punt de sal
quan els llavis s'han fregat...
Un bes cruixent, he tastat,
com espurnetes espategant
com guspiretes al paladar
quan les llengües s'han trobat...
Un calfred -sec i melós-
seguit d'un mos ple de blanor...

Diuen que ets dolç, com la mel
Serà que només han tastat
el farcell del caramel...
I no han tastat la picantor

La picantor melosa
Dels teus petons...

Tots els drets del text reservats

No et faré suposar

Acaronaré l'espai, si cal,
del breu silenci encantat.
L'espai entre les nostres mans
d'aquest estremit encaix....
I et diré com t'estimo.
I els meus ulls, com et desitjo...

No et faré suposar.
El més bonic d'estimar
és no haver d'endevinar...

I jo no en sé de figurar
Quan el cor m'està parlant...

Tots els drets del text reservats

De cor a cor

Feia fred al carrer
Desconhort al cor i un aire neguitós
Caminava encongida i desganada
-com vella tortuga- amagant-se
El pensament cansat
La por a les mans...
Silenciosa i tremolant, es va deixar portar...
La llevantada la va guiar
I amb la bellesa va topar

Feia fred al carrer
Primavera sota el seu cel...

De cor a cor, esvaint fredors
De la tendresa, neixen les flors

Tots els drets del text reservats

Me pediste un verso

Sólo me pediste un verso
Un susurro del viento...
Sin rimas
Sin tiempos
De montañas mágicas
De vuelos y sueños

Sólo me pediste un verso
Te susurré mis lunas...
Sin miedos
Sin luchas
De hadas en valles
De lagos y mares....

Te susurré mi universo
en un solo beso...
Rimaron los labios
Paramos el tiempo...
El verso nos hizo

Susurraron los vientos
Se amaron los cuerpos...

Todos los derechos del texto reservados

Flocs de lluna

Nevisqueja sobre el cor
Flocs de pètals
Flocs de flors
emblanquinant el cos d'olors
i l'embolcall de tremolors...
Plomissol d'àngel sobre la pell
Esgarrifances de colors
I en els llavis, un petó...

Petó blanc sota els estels

De primavera es vesteix el cel
Floquets de lluna desfan el gel...


Tots els drets del text reservats

Converses amb el sol a mitjanit

- Què hi fas aquí...? Són quarts de dotze de la nit, hauríes d'estar dormint...

- Només volia saber com estaves... Pensa que d'aquí un temps miraràs enrera i t'enriuràs del temps perdut en preocupacions.

- Ara sóc aquí, preocupant-me. És el preu que he de pagar per ser feliç?

- No. Es l'aprenentatge que has d'assolir per ser feliç....

(Converses amb el sol a mitjanit)

Tots els drets del text reservats

No et pensis que he marxat

Sóc gota dins la mar...
Respiro en la profunditat
quan d'escates tinc el pensar
i els sentits coberts de sal.
No pensis que he marxat...

No pensis que he oblidat
d'on beu la meva boca

Quan sóc dona d'aigua dolça...

Tots els drets del text reservats

Silencis de cos nu

N'hi ha que estimen amb paraules, d'altres en silenci... A mi m'agrada estimar, amb paraules i amb silencis... i m'agrada que m'estimin, que m'estimis...

M'agrada quan m'estimes amb la teva mirada, quan em deixes sense paraules, i m'agrada que et quedis sense paraules... quan les carícies parlen, quan les mans comuniquen i els petons marquen les pauses...

I m'agrades. M'agraden els teus fets i els teus actes, quan m'acarones el cor amb els ulls de serenor... quan els somriures il.luminen foscors...

M'agraden els silencis de cos nu, els estims muts... les converses de les ànimes, el no dir de les paraules...

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=AuJrEBtmM1Q 

Te quiero contar...

Aunque me muera de ganas de contar
cómo se conjuga el verbo amar
No lo diré...
Me morderé la lengua
Contaré hasta cien
Miraré de reojo
haciendo creer que mis ojos ya no ven... 

No lo diré...
Mi boca sabrá esperar
porque sabe que susurrar
es más bello que el gritar...
Te esperará.
Y te dirá...
-A media voz y con candor-
cómo curar la mordedura,
la cicatriz de la amargura...

A media voz y de puntillas...
Mi boca te amará

Y el Amor te contará...

Todos los derechos del texto reservados

Gràcies... Infinites!!

Amics...
Amics de cor, amics d'aprop, amics llunyans... companys de versos, de somnis i d'insomnis, d'alegries compartides, de lectures i somriures... d'espatlles amples, de mans atansades, d'abraçades d'ulls tancats i batecs de sinceritat...

Amics tots...
Em fa molt feliç dir-vos que un nou recull de poesia està a punt de veure la llum. "Et dedico un pensament" es presentarà el dia 30 de maig a La Garriga, gràcies a l'editorial Germània i als vostres meravellosos ulls que em llegeixen cada dia amb tanta estima...

http://photopeach.com/album/hwm8sc

Por del glaç...

Saps?
No em fa por tocar el sol
No m'espanta la flama al cos...
És més dolorosa la fredor
El glaç que t'envolta
i que crema el cor
El gel que no desfà l'abraçada d'amor...

Fa més mal...
I li tinc por

Tots els drets del text reservats

La terrassa del tretzè

M’agradava aquella terrassa del tretzè

M’apropava al cel

A tocar els estels….

Des d’allà albirava quimeres llunyanes

Amb la lluna de companya

Amb el silenci blavenc

I els murmuris del meu ser

M’agradava escoltar-me abans de somiar...

Com ho fa un innocent infant

Amb el conte inventat per l’àvia

I el bressol de les paraules

I m’agrada recordar

Com sobrevolava antigues teulades

Com de ruïnes en feia faules

que amb la màgia de la nit

dibuixava en el meu pit….

I ara...

Des d’aquella terrassa del tretzè

-amb el sol dins el meu cor-

he recitat el vell vers

de la faula bufada al cel...

En quietud

En solitud

He acaronat el delit palès

dels murmuris que el meu ser

somiava sota els estels

en les llargues nits d'hivern... 

Tots els drets del text reservats

Si ella pogués parlar...

Si ella et pogués explicar
com ha estat el meu rodar
fins arribar a contemplar amb placidesa
tan sols una vesprada serena...

Si ella et pogués explicar...

Sabríes com n'és de buida la cistella
Tot el què he deixat anar
per alleugerir aquest trajecte
Per donar pedals al meu cor
fins omplir-me de postes de sol
Per fer camí...
Amb fermesa i sense pressa
Vessant llàgrimes d'esgotament
amb ulls inerts
amb somriures impotents...
Travessant enèrgics camps
i vorals de vitalitat
que eren quadres sense vida
en blanc i negre -anodí-
que a pas remís
he tramuntat fins avui...

Si ella et pogués parlar...
Callaria -al meu costat-

Perquè així li he demanat...

Tots els drets del text reservats

Moments...

Tenim pendent aquell moment
de juguesca adolescent
L'estona de passar-ho bé
La de riures innocents
i malifetes de ximplets...

Tenim pendent aquell moment
d'expressar-nos lliurement...
La cançó feta per dos
i el poema a quatre mans
que deixem sense acabar
quan brindem per l'endemà...
El de despertar relaxat
i llençol recargolat
El de carícia que mandreja
El de mirada que ronseja
El de llavis mig adormits
que poc a poc van fent camí...
El del despertar desvergonyit
El del dia que es fa nit...

Tenim pendent aquell moment
I tots els que venen després....

Tots els drets del text reservats