dijous, 26 de gener de 2017

Fred


Despertar
amb el fred a la pell
I comprovar
que la neu prevista per avui

cau tota en un llit buit.

© Nía Murtal
 

Balada

El millor de ballar amb tu
és quan la música s' acaba

I ens fem balada...

© Nía Murtal

Desglaç

Ets
la mirada que m'abraça
I que em recorda que sóc l'aigua

d' on beu la teva màgia

© Nía Murtal

Records

Diumenge
d' obrir la capseta dels records

I no trobar el rostre de l'enyor...

© Nía Murtal

Tricotar

Un día me contaron que si todos tirásemos a la vez del hilo invisible que nos mantiene conectados, el mundo sería rojo latido y cada pecho tendría su abrigo.

Y mira, he visto tanto pecho temblar y tan poca caldera humana que estoy tejiendo una manta con lana de ojalá mañana. No tengo la medida exacta, pero lo bueno de la esperanza es que se encoge o se expande según el propio coraje. Y algunos dicen que es verde... La mía es roja, quizás porque soy de sangre caliente y de ríase la gente, de carmín grosella, de pasiones esbeltas y de fresas con estrellas.

Y he de confesar que no tengo ni idea de tricotar...

Pero sé que haciendo el amor se teje un mundo mejor.

© Nía Murtal

Elegància

Em caus tan elegant
que no em despullaria mai de tu...

© Nía Murtal

Arrels

Abans d'obrir-me de bat a bat
ja t'havies arrelat...

© Nía Murtal

Denua'm

Guardo l'ombra d' un estiu estès a la memòria
penjanda del fil interior que em connecta amb sensacions.
Quan sento fred, em guareix. Se’m posa sobre la pell i m'abraça

en aquest terrat des d’on es pesquen papallones amb les boques i llunes al volantí abans que arribi la nit

És feta a mida, i em vesteix. Com la seda dels teus dits emmotllant-se sobre el pit.

Diria que els estels brillen més quan saben que hi ets. I que una brisa entremaliada vol veure el meu cos com balla quan la seda s’evapora


I del cel cauen espores

I es reprodueix l’amor. Som falgueres delicades impregnades d’humitat

creixent-nos en l’estimar.

Avui em vesteix el fred sobre la pell
Duc l’ombra d’un estiu
nuat al vèrtex del desig...

Denua’m.

© Nía Murtal

Un cel nou

S' obre un cel nou
cada cop que dius el meu nom...

© Nía Murtal

Absència

Saps?
Onada siberiana, li diuen...
Quan és absència de tu.

                                   FRED.

© Nía Murtal

Llunàtica

Sóc llunàtica i et necessito...

Amor condensat

És normal que m'agradi caure i no em vulgui aixecar
quan la nit és freda
I l'amor

se'm condensa...

© Nía Murtal

Vibrar

Vibrar
és que et toquin amb el cor

i la música es faci cos.

© Nía Murtal

Fred


Em quedo

"No sé decir adiós.
Solo sé que me quedo."
E.J. Shanti
Em quedo. Em quedo amb els retrobaments, amb les abraçades de cor, amb la olor de l'amor.
Em quedo amb la sal que ha banyat el meu cos i amb la recollida del teu plor.
Em quedo amb els somriures compartits, amb els desigs d'ulls clucs, amb el baixar de les hores i amb els instants que no moren.
Em quedo amb l'amistat, amb l'honestedat i amb la mà atansada al meu davant.
 
Em quedo. I em quedo ballant.
Amb la vida, i amb els seus plans...

 ©Nía Murtal

Màgia

Tinc
tota la màgia del món
concentrada en un pronom:


                                 TU.

© Nía Murtal

Em neves

Em neves
per silenciar el món
i escoltar el meu cor.

                            T'estimo.

©Nía Murtal

Bon viatge, Iaia...

Cap llibre podria explicar-me tant sobre l'amor
com els ulls d' uns néts que han perdut la seva àvia...

Gràcies, iaia Lala...

Aquí

Aquí els tractors llauren desitjos cada vespre, i si algun cau malalt el curen amb aigua de mar.
Aquí l'aire pentina palmeres, i l' illa es posa guapa per seduir-me cada albada.
Aquí s'esmorza amb gavines... I qui necessita diamants si tu em mires amb ulls brillants?
Aquí hi ha un castell sense sostre que dorm sobre una roca, i el fred passa de llarg quan jo em quedo al seu costat.
Aquí dius Amor i la sorra dibuixa un cor i te l'envia per whatsapp abans que t' hagis adonat.
Aquí es calma la fam, l'ànsia i la fredor. El rellotge és una taula rodona on cada hora t'acarona. I un plat d'arròs que em recita cada enyor escrit sobre estovalles blanques que deso a les butxaques.
Aquí també el rosa s' hi posa, el sol es pon, i arriba la fosca

I sempre, l' amor és la resposta...

© Nía Murtal

Secret

Us explico un secret?
Aquí s'escriuen històries d'amor...


©Nía Murtal
 

Instant

Agafaré per la cintura
al segon afegit d' aquest any
i ballarem per la ciutat
I entendrà
que a aquestes alçades del partit
l'etenitat és un instant

on el sentir guanya al pensar

en el camp de l'estimar

© Nía Murtal

Poema recitat

Diuen que arriba el Nadal...
Poema recitat ©Nía Murtal 



Poema recitat ©Nía Murtal

Tresor

Brindar en vermell
Amb ell...
Que em va treure els robins que duia a dins
sense trencar-me el cor.

Brindar en vermell
Amb ell...
Pel què érem

I pel què som:
                       Tresor.

© Nía Murtal

Esperant


Esperant
Que el mateix vent que m'ha eixugat les llàgrimes
se m'endugui aquest paraigua
Que arribi la tempesta perfecta
i se m'abraci a la nuesa
Que se m'empapi l'ànima, com a Cortázar,
tan sols mirant-te

I que ens rellisqui el vers
entre les pells

Mentre ens desfem l'hivern

© Nía Murtal
 

Sóc cel

Sóc cel
perquè he après dels núvols
a trencar-me sense fer soroll


per deixar albirar el meu sol



©Nía Murtal
 

Grumolls

No et desfacis encara, amor...
Vull beure't tots els grumolls.

©Nía Murtal

Lluna prenyada

Potser la lluna es prenya d'absurditats i ens serveix d'excusa quan no tenim musa.

Potser és el melic del cel que alimenta els estels i ens llencen engrunes perquè no ens perdem.

Potser qui udola és el poeta i el llop escriu versos per la caputxeta.

Amb sort, la bogeria no és transitòria i la lluna és un servei d'urgències d'amor integral que s'activa amb un whatsapp.

© Nía Murtal

Musica'm

Sents, vida?
Em (re)compons l'amor
musicant-me l'emoció...

© Nía Murtal

Alarmes

Et vas deixar mal tancada
la porta de l'esperança
I quan bufa el vent de tu

Se'm disparen les alarmes

© Nía Murtal

Vida!

En l'espectacle de la vida
el tècnic de llum
em silencia el volum

© Nía Murtal

 


 



Fotografia del meu estimat José Vicente Pérez Lloret, que em porta a la meua terreta per esmorzar.
Gràcies, Pepe!!