dijous, 27 de novembre de 2014

Diu que plou...

Sento...
Precipitar versos sobre la pell
sense ordre ni concert,
i friso d'aquest batibull
que ressegueixen els meus ulls
intentant no perdre el compàs
dels meus mots a les teves mans...

Escolto...
En el crepitar del foc encès
com es cremen somnis maltrets
i es fa el caliu per un novell
que germina voreta la llar
entre versos que van lliscant
en harmònic desbarat...

I diu que plou...
Que el dia és fosc.
Però a mi m'eriça un raig de sol
de cada mot
sobre el meu cos...



Tots els drets reservats


dimarts, 25 de novembre de 2014

Vine...

No hi ha paraula més dolça
que el "vine..." en la teva boca.
És la mel que, fonedissa,
als meus llavis és carícia...
És un "vine..." tan melós
que fa unir-nos, cos amb cos...
Desfà el temps
i dissòl el seny...
deturant el breu moment
on bullen les nostres pells
en divina efervescència
del xiu-xiu de la tendresa...

Vine...
I sóc terròs

Em desfaig al teu redós...


Tots els drets reservats

dilluns, 24 de novembre de 2014

Escut protector

Saps, vida...? No hi ha escut més protector que el fet amb la pell del teu cor...
Per això, si un dia et sents agulles al pit, no creguis que et poden ferir... Són perquè puguis teixir un abric, amb tot l'Amor que tens a dins...

© Nía Murtal (Converses amb tu)


Il.lusions 2014

"És tan maco, el Nadal..." -em dius amb els ulls tan brillants com els llums que engalanen la ciutat.
Et miro, i et somric... "Sí que és bonic..." -i faig un breu retorn al passat per mirar-me'l amb ulls d'infant... i mantenir el màgic instant, sense que llisqui galta avall

© Nía Murtal


dijous, 20 de novembre de 2014

No vull portes, ni porticons...

No vull portes ni porticons
que m'aïllin d'aquest món,
que cap ventada pugui posar la balda
per privar-me d'enlairar-me...
I si un ruixat gosa malmetre el vitrall
que del meu cor és finestral,
poder ser l'artífex sanador
que obri el pas a nous colors...
Vull sentir el batec com escalfa
la meva pell, quan és glaçada,
i l'ànima que és guaridora
quan crec que m'ofega una gota...
Em vull oberta -així, per sempre-
tot i que no hi hagi primavera,
seguir ballant, si hi ha tempesta,
o plorar -si es dona el cas-
quan sento el cos inundat
sota l'ombra del no-entendre
el sentit de la inconciència...


I saber-me vulnerable,
flexible i tendra rosella oberta


A recer del res
sentir-me ser...


Tots els drets del text reservats

dimarts, 18 de novembre de 2014

Lluny vola el meu cap...

Què ho deu fer que,
com més a prop estàs,
més lluny se'n va el meu cap??

Vola...

enlairant-se fins el cim més alt
on no respira ni el pensar
I es precipita...
en vertiginosa caiguda lliure
ofegant el crit que surt de dintre
Sense oxigen...
intentant recuperar l'estabilitat
perduda al fons del teu mirar

Tot i així...
sempre torno a correr el risc
que pugui esclatar-me el cor
quan ets perillosament a prop
Penjar d'un fil...
I envolar-me en un sospir

per lliurar-me...
sobre el teu pit.


Tots els drets del text reservats
 

dilluns, 17 de novembre de 2014

Addicció

Sóc addicta als teus acords
que em penetren fins el cor
i fan vessar-ne la tendresa
per la pell, que avui t'espera...
Ho confesso.
Tinc una forta dependència
d'aquests sons que m'ablaneixen,
que em folren les mans d'amorosos guants
amb les notes musicals
que -com carícies dels amants-
vibraran sobre el teu cos
amb la tendresa del meu cor...

Sóc addicta als teus acords
I als harmònics sobre el cos...


Tots els drets del text reservats

divendres, 14 de novembre de 2014

Luita d'amanyacs

No hi ha guerra més humana
que els esclats en les mirades
de lluentors, a s'hora baixa...
La de llavis flamejants i petons precipitats
sobre els cossos desarmats
On la roba és el rival que,
atacada per les mans,
cau a terra -en rendició-
per la lluita d'amanyacs...

On el cor és guanyador.
On sempre triomfa
el nostre Amor...


Tots els drets del text reservats

dilluns, 10 de novembre de 2014

Amarada pel desig

El frec del fred a la galta...
i l'esgarrifança que m'amara
quans els teus llavis m'atanses.
Un petó
El cel grisós...
I un esclat de sensacions
obre el cel a set colors
-Diu que és l'arc de Sant Martí
que s'enlaira del meu pit-
en sentir el sol que m'ha besat,
que de la pluja, en fa diamants...

Com estels brillants en fosca nit
Amarada
pel teu desig...


Tots els drets reservats

dijous, 6 de novembre de 2014

De puntetes

Serà que sóc d'ànima silenciosa
que faig passes sense fer soroll
per no pertorbar-te del record
i asserenar-te en el teu son...
De puntetes i a poc a poc
vaig planera per la vida
i no pretenc arribar més amunt,
només saber-me ressò de tu...

Serà que sóc petita de mida
que de puntetes, danso amb la vida,
i m'enamoren els sons dels cors
-sense alçades ni graons-
quan dels batecs, en fan petons...

Com quan ballem el nostre vals
i de puntetes
em fas volar...


Tots els drets reservats

dimarts, 4 de novembre de 2014

És així com m'enamores

Ets insultantment bonic
quan enutjat et veig venir,
alçant la veu al cel grisós
que et provoca crispació...

I és així, com m'enamores...
Bracejant bromera blanca
amb rabiüda bellesa exaltada
colpejant l'aire que t'envola
fins arribar a la meva boca...

Per onejar dins el meu pit
i calmar l'enuig,
amb els estims...


Tots els drets reservats 
 

dilluns, 3 de novembre de 2014

Esperant la pluja de novembre

T'espero...
Amb els braços ben oberts
per dansar sota els estels,
sense aïllant per l.abraçada
que m.erici l'espinada...


T'espero...
I friso per l.aiguat de petons
que em recorre tot el cos...
Sense res superficial
Sense cap capa al damunt


Per xopar-me tota de tu...


Tots els drets reservats 

http://youtu.be/8SbUC-UaAxE