diumenge, 30 de desembre de 2012

Un brindis amb tu

Un brindis amb tu...

Per l'alegria del teu cor
format amb bombolletes d'or

Per les imatges a la retina
i els sentiments a flor de pell,
reflectits en copes fines
quan les mirades es troben
i els cristalls es fan un bes.

Un bes silenciós i tímid
per no trencar l'encís
i que la màgia aparegui
quan la passió sent a dins.

Dues copes de cava
transformat en desitjos...
quan  s'acosten les mans
fan sonar la melodia
recordant els bons moments.

Un brindis amb tu...

Per les boniques sensacions
intensament guardades,
que dia a dia durant l'any
han acolorit les vides
difuminant el tò grisós
que s'acabarà esvaint del tot.

Un brindis amb tu...

Per aquells moments de plors
i també, pels d'alegries,
i per aquells on la il.lusió
per fi ha vençut la por.

Per tota la valentia
que et permetrà avançar,
i per alguna bogeria
que et farà tornar a somniar.

Per el teu apropament
i per les teves carícies,
que són el meu aliment
quan em sento malament.

Per les paraules no dites..
i per les que brollen del cor,
que de vegades són escrites
i d'altres, tenen por
que puguin ser sentides...
Llavors és quan les mans
deixen d'obeir la ment,
convertides en dolços mots
esgarrifant tot el cos.

Un brindis amb tu...

Per les noves sensacions
i per aquelles que han mort del tot...
Pel triomf de la veritat
i la fi de la mentida...

Per les bombolletes d'or
que fan cantar el meu cor
quan et sento aprop...
Per tal que s'aturi l'hora
que no rodi el món...
quan et sento a la vora.

Un brindis amb vosaltres,
amb una copa d'esperança.
Un brindis amb tothom
que forma part del meu món...
I per aquells que l'han format
però que ara,  ja no hi són...
Per tots els que vindran
si mereixen estar....

divendres, 28 de desembre de 2012

Balanç

Diuen que quan acaba desembre toca fer balanç de l'any i nous propòsits per l'any nou... això sona a gestió de multinacional, a inventari, a objectius i budgets... però qui diu que jo no sóc gerent d'una gran empresa?? Doncs, ho farem!! Tot i que el meu balanç està totalment equilibrat, una combinació perfecta d'intel.ligència, d'una banda, i de creativitat, per l'altra. A parts iguals, no?? ...conyes a part, ha estat un any complicat i de canvis, en tots els sentits:
 
D'espai: us faríeu creus dels cops que et pots arribar a donar quan passes d'un espai gran a un de més petit, molt més petit... M'ha costat mesos (i uns quants blaus...) acostumar-me a les noves mides reduïdes, però això també m'ha fet adonar que sóc molt més gran del què em pensava!!
Balanç: POSITIU
 
D'ubicació: he passat de ser la Heidi que viu a les muntanyes, que fa de taxistasensesou amb el culaplastat de tant cotxe, a ser el correcaminos, carregat amb guitarra i patinet, amb les cames fortes... Ja sóc independent, amb república inclosa, i m'estalvio el gimnàs!!
Balanç: POSITIU
 
De costums: He après a tancar finestres que s'obren cap a dintre! Importantíssim!! Tot i semblar inofensives, t'ataquen quan menys ho esperes... I a tancar portes, sobretot!! i a obrir-ne de noves... imprescindible!!
Balanç: POSITIU
 
De prisma: He après a ser feliç amb poc... o millor encara, a ser feliç, idependentment del molt o del poc. I a somriure a les adversitats... que un somriure sempre afavoreix! No l'esborreu mai...
Balanç: POSITIU
 
I ara els "no canvis" o reafirmaments amb agraïments, d'acord?
 
He tingut al meu costat els amics i la família, en tot moment, sense haver-los de trucar. Això és una de les satisfaccions més grans de tots aquests mesos. És quan te n'adones que no estàs sola i que les distàncies no existeixen, que sempre els tens amb tu... Fins i tot els que feia molts anys que no veia ni tenia contacte... I els que no hi són, és que tampoc havien estat mai, per tant, no mereixen ser-hi, no us sembla??
Balanç: ORGULLOSA, SATISFETA, IMMENSAMENT AGRAÏDA, CONTENTA, ACOMPANYADA, RECOLZADA i tots els adjectius que hi volgueu afegir...
 
He trobat PERSONES (amb majúscules, perquè són molt grans...) que m'han ofert la seva amistat i han confiat en mi, encoratjant-me i animant-me en tot moment i regalant-me sempre bonics gestos. Un autèntic plaer tenir-vos a la meva vida... jo us portaré sempre amb mi!! Gràcies, DE TOT COR!!
 
Tinc dos fills meravellosos!!! això no és cap novetat... ja els tenia abans i els tindré sempre. Perquè hi ha coses que no canvien mai, encara que tot l'entorn sigui un altre. I ells, tot i els canvis, són els mateixos... el millor que m'ha donat la vida... el pinzell que dibuixa el meu somriure!!
 
Que més... Ah, sí!! He canviat d'estat civil... Això encara surt al DNI?? Bé doncs, un altre canvi, que encara està en procés...
Balanç: POSITIVITZANT
 
No faré propòsits per l'any nou, perquè com deia no sé qui (no tinc ganes de buscar al google...) "la vida és allò que et va succeint, mentre tu t'encaparres a fer altres plans..." Així que gaudiré de tot el que succeeixi...
Tampoc sóc d'esborrar el passat ni de recrear-me en els mals moments... Ni de fer balanç, vés per on... No me'n penedeixo de les coses que faig (només puc penedir-me d'aquelles que no he intentat...) Així que, si d'un any que per molts podria ser "EL PITJOR" he aconseguit transformar-lo en "EL MILLOR", estic convençuda que el 2013 serà esplèndid per a tots vosaltres!! Que ho sigui o no, no depèn de mi... però no dubteu que jo faré tot el possible per tal que tots sigueu molt feliços!!
 
A tots, us estimo!! Gràcies per ser-hi...





dimecres, 26 de desembre de 2012

Sin distancias

No habrá distancia que logre
separar todo el sentir
ni millas que te aparten
de allá dónde quieras ir.

No será largo el camino
si lo quieres conseguir...
Camina, lentamente,
y mira siempre de frente.
Lleva abierto en tu mano
el corazón, destapado.
Si puede ser, transparente
para tener siempre presente
lo que de dentro florece.
Escucha su latir
y no lo hagas sufrir...
Sólo él te guiará
a dónde quieras llegar.

No habrá distancia, ni imposibles
si escuchas lo que te dice...
Son tus ojos, y tus pies,
es tu guía y tu motor...
Te ofrece todo su amor.

No traiciones su verdad,
él no te engañará...
Y si un día lo haces
sin rencor, seguirá a tu lado
sentirás en tu piel
su tacto aterciopelado,
aliviándote del dolor
para que el miedo no te impida
poder cambiar de vagón
si él cree que es mejor...
Te dará fuerza y valor
para seguir su consejo
y si lo cree necesario,
buscar otra estación.

Te devolverá la suavidad
ofreciéndote la confianza,
que un día la mentira
se llevó con maldad.
No existirá venganza...
sentirás felicidad.


No te pares, adelante
sigue hacia la eternidad,
verás que lo lejano
lo puedes tener al lado,
que el sueño inalcanzable
te ofrecerá su mano
para que puedas obtener
todo lo que te faltó ayer...

Sin distancias, sin temor
recoge todo su amor,
goza de cada amanecer
y saborea el atardecer
que te ofrecerá el andar
sin querer mirar atrás,
si sientes que él te dice
que aún puedes cambiar de tren...
que no existe el destino,
que tú eres el camino...

Camina, sin parar...
hasta dónde quieras llegar.


diumenge, 23 de desembre de 2012

Mare

No sé si mai m'acostumaré
a no tenir-te al meu costat.
No sé si un dia ho faré
o si no ho vull deixar de fer...
No puc evitar
no deixar-te de pensar...
tan és que sigui Nadal
com el dia del teu Sant,
o un matí qualsevol
al dir-li bon dia al sol...
No puc evitar
trobar-te tant a faltar...
Mica en mica es van esborrant
tots els anys de malaltia,
dels ulls es va esvaint
la imatge del patiment...
T'intento recordar
tal com eres abans
amb imatges d'alegria,
els millors moments del dia...
Una mare com cap altra
una mare especial...
bonica per dins i per fora
sempre bella i elegant.
Desitjaries veure'm feliç,
i jo, que fossis aquí...
però jo sé que des d'allà
em segueixes ajudant
a fer un somni realitat...
Segueixes al meu costat
donant-nos un cop de mà,
com sempre ho hem fet
quan ens hem necessitat...
No puc evitar
trobar-te tant a faltar...
Vas marxar molt, molt lluny,
però Mami, no em deixis mai la mà...
MARE

dissabte, 22 de desembre de 2012

Hivern...

Silenciós has arribat,
t'has parat al meu portal...
T'he vist per la finestra,
mostrat tímidament
un xic desencantat...
Tenia ganes de sentir-te
però amb un desig moderat.
Em sento les mans fredes
amagades sota uns guants.
Provoques esgarrifances
quan els meus dits es desfan
de la llana que els cenyeix
protegint-los del teu alè.
Vols que senti fredor intensa
quan la meva pell fregues,
volellant les meves robes
amb un suau vent glaçat,
com mostrant-me la presència
quan no et vols sentir ignorat.
Sé que vens cada desembre,
esgarrifes el meu cos,
que vol ser atemperat
pels càlids amanyacs...
per la flama que desprèn
quan la llar de foc encens.
Has vingut amb cantarella
retornant-me la infantesa
d'una televisió encesa
a les portes del Nadal...
El dia de la il.lusió
d'aquells que tot ho esperen...
quan res més els hi fa el pès.
Fantasia de molts dies
esvaïda en un instant...
Has vingut amb un regal
de música celestial,
una petita cadença
recoberta d'afalacs.
Me la portes de forma dolça
arribant-me fins el fons,
que sense haver-la sentit
la ment pot intuir
que brollaran sentides llàgrimes
que del cor voldran sortir...
Desitjo que arribi el dia
que els àngels toquin per mi.
Serà tan bell el moment
que t'esvairàs lentament
obrint pas a les flors
que lluiran pel camí,
acaronant els sentiments
d'aquest encongit cor...
que la neu i el fred encoratgen
per que pugui resorgir
mentre ve la primavera
que farà els colors florir
ressucitant les paraules
que es van quedar galçades
i no van poder sortir...
Arribarà al meu portal
amb un ram entre les mans
em portarà l'aroma
del teu cor sensual
dins una flor amagat...
Silenciosa arribarà
i un somriure em portarà...

divendres, 21 de desembre de 2012

Un T'estimo

Per si s'acaba el Món
i tots hem de morir...
Per si avui ja no et veig
i no t'ho pogués dir,
escriuré una paraula
per si la poguessis llegir
allà on deixem d'existir...
Un sol mot que ho diu tot
és senzill i molt bonic...
és paraula del meu cor.
Enllaçaré unes lletres
que formaran un T'estimo,
posades amb molta cura
a la pell, sense censura

Un T'estimo ben dolç,
de carícies i petons
que recorren tot el cos.
Un T'estimo molt sincer,
de tendreses i moixaines,
natural i planer,
sense saber ben bé per què...
 Unes lletres efímeres
però que mai s'esborraran...
són impreses amb la tinta,
de les ànimes sensibles
aquelles que saben estimar...
Amb la suavitat d'uns llavis
que s'han convertit en ploma
i amb el tinter d'un cor
que dibuixa serenor,
i entalla paraules dolces...
tan sols paraules d'amor.
Per si s'acaba el Món
i tots hem de morir...
Per si avui ja no et veig
i no t'ho pogués dir
esculpiré aquest T'estimo
sobre la teva pell,
que serà inesborrable
tot i ser el darrer....
I si el Món no s'acaba
i avui et pogués tenir,
també faré el mateix...
imprimiré aquest moment
sobre la teva pell,
esculpiré aquest T'estimo
amb tot el delir,
que serà primerenc
però no vol ser el darrer...





dimecres, 19 de desembre de 2012

Voldria ser...

Voldria ser el soldat
d'un castell medieval.
No series la princesa
de rossa cabellera...
Series el meu indument
que el desig protegeix,
la meva segona pell
de suau recobriment...
Respiraries del meu alè
escoltant-me el pensament,
sentir que et digui el meu cor:
Princesa, no tinguis por...

Voldria ser un cavaller
que defensi esperances,
amb poderoses espases.
Tu series el meu cavall
m'acolliries al bressol
per suavitzar el meu plor,
i ser dos cossos en un sol...
que cavalquin sense por.
Em portaries a un món llunyà
on córrer lliures i escapar,
per fugir de les mirades...
i que de tant estimar
repiquin picarols
dels ocells espectadors.

Voldria ser un encantador
i tu, una bella flor
per lluir-te orgullós
en el trau del meu cor,
així saber que has curat
les ferides del passat.
Series la meva màgia,
la meva bonica fada...
Demanaríem un desig:
convertir-nos en llençols blancs
per cobrir les nostres ànimes,
així juntes crearíem
el millor dels espectacles...
on dos follets transparents
de cristal.lí pensament
desitgen estimar-se.
On, sense truc ni engany
volen seguir-se amant...

Voldria ser el pensament,
el desig de la teva ment...








dimarts, 18 de desembre de 2012

Pluja de paraules

Avui t'has llevat
amb el rostre innundat.
Un incontrolat gotellim
que ha amarat el coixí...

No són llàgrimes d'aflicció,
ni un plor de desconsol.
És un bany de gaubança
un vagit d'esperança...

Sí és possible somniar
sense els ulls haver de tancar,
saber que no és imaginació
aquesta pluja de colors.
Un ruixat de dolces paraules,
com gotetes d'elixir...
que poc a poc ensucren
i el cos van endolcint.

Ofrenes en forma de mot,
xiuxiueig a cau d'orella,
és sentir sobre la pell
la frescor d'unes gotetes,
que recobreixen d'amor
com l'albada a les floretes.

Un regal de paraules,
que mil vegades has llegit
en uns fulls expressades...
però mai t'havien dit.
Dels ulls, directes al pit,
emocionant els sentits,
però quan són pronunciades
per uns llavis estimats
van directes a l'ànima
i commouen l'esperit...

Que no s'aturi la pluja...
són estels que et fan brillar,
et volen fer companyia
en les nits de soledat
et volen agrair,
el teu dolç resorgir...

És un bany de gaubança
un vagit ple d'esperança...
És un dolç resorgir.


dilluns, 17 de desembre de 2012

Hilando

Se amontonan sentimientos
que estaban cobijados
deseando resurgir...
 
Se protegen ovillados
como hilos en la mente,
para poder tejer
todo un manto lentamente...
 
A veces no es suficiente
tener todo el material,
aunque el hilo sea de seda
entre las manos más bellas.
 
No es que no sepas tejer,
ni que no lo desees hacer,
es que todo es tan nuevo
que parece un renacer...
Quizás debas aprender
de nuevo a acariciar
las telas que te cubren
que desean volverte a amar...
 
Recuerda que son carícias
que sólo quieren sanar,
las heridas que dejaron
los tejidos desgarrados.
 
Ahora debes lograr
de nuevo poder hilar
las telas que te arropen
cuanto quieras desear.
 
No se tratará de trapos...
ni vestidos arañados.
Serán finas mantillas
que cubriran tus encantos,
que podrán acariciar
sentimientos encontrados,
para que cuando quieran resurgir
lo hagan sin sufrir...
para que puedan rebrotar
sin temor a lucir...










dissabte, 15 de desembre de 2012

Tenir-te...




Avui vull tenir-te

tan sols un instant.
Avui vull que em diguis
tan sols una paraula,
aquella que em dius
amb la boca tancada...
Ningú l'escoltarà
però el món la sentirà...
Avui vull notar
accelerar el meu cor,
quan m'agafis la mà
o em facis un petó...
En silenci, dormint,
et penso, cridant...
No serà cap pecat,
pot ser perdonat...
Potser no vindràs
o mai més marxaràs,
però vull estimar-te
amb totes les ganes...
Jo sempre tindré
guardada als meus ulls
la teva mirada...
aquella que em diu
que vol despullar-me,
que no em treu la roba
però em desvesteix l'ànima...
Vull veure els teus ulls
brillants com estels,
esgarrifar-nos la pell
com adolescents...
Descobrir-nos un món
amb mirades candents
no dir gairebé res
per dir-nos ho tot...
amb el pensament.
No puc tancar els llavis
quan ja he obert el cor...
No vull ignorar
el que em diu l'interior...
I dir-li al temps que esperi,
que et vull estimar.
Que no tingui pressa,
que pari de caminar...
Que segueixi l'encanteri
per seguir-te somniant...
Avui vull tenir-te
tan sols un instant.
Avui vull trobar-te
quan estigui somniant...
T'espero allà on sempre
si us plau, vine aviat...



divendres, 14 de desembre de 2012

Fades de l'oblit...

Per si un dia els oblides,
o si ells ja no saben qui ets,
et portaré unes fades
que tenen poders:
Fotografien el pensament,
transformant-lo en imatges,
que els expliquen com veuen
els teus ulls perduts
i ostatges...
Dibuixen els sentiments
reflectits a la cara,
i poder interpretar
la llunyària mirada,
que ja ni brilla
ni parla...
Acaricien l'ombra
-que enfosquida-
s'amaga...
per saber que encara hi ets
rera el llum que no encens.
Llegeixen un conte
de nans encantats
que t'expliquen qui és
qui t'agafa les mans,
i et fa el petó que esperes,
com quan eres infant...
Reciten poemes
d'un amor excepcional,
dels teus...
els teus que voldrien
que no haguéssis marxat...
.
Per si un dia t'oblides,
per si ja no saps qui ets...
et portaré unes fades
que tenen poders:
et faran recordar
per un instant...

i sabràs qui t'estima...
qui t'agafa les mans...

Tots els drets del text reservats 
Fotografia: Gustavo Schlottamnn








dijous, 13 de desembre de 2012

No dejes de mirar...

No cierres los ojos
cuando ya no quieras ver,
que la oscuridad jamás oculta
lo que el corazón guardó ayer.
 
A pesar del dolor
a pesar del sufrir,
quédate con lo mejor...
lo que fue superior.
 
Si logras olvidar
lo que trajo tormento,
dejarás de lamentar
lo que pudo pasar.
Volverás a creer
que puedes crecer,
y no querrás dejar de ver...
 
Aquello que un día amaste
merece ser recordado,
sin lugar a la amargura,
para seguir caminando...
 
No pretendas olvidar
tanta vida de un plumazo,
pues toda experiencia requiere
un lugar en tu regazo.
 
Lapida la soberbia
y mata el orgullo...
Nunca dejes de mirar
con lentes de humildad...
 
Vacía las bolsas
de maldad y de rencor,
así podrás guardar
tan sólo lo mejor...
aquello que más importa
y que todo lo logra,
tan sólo el amor...
y llenar tu interior.
 
Si no lo lograras ahora
jamás dejes de insistir
que con él llegarás
más allá del sentir...
que con él sentirás
más allá del amar...
 
Nunca dejes de mirar
con lentes de humildad...





dimecres, 12 de desembre de 2012

Una copa de vida

Una copa exquisida
ha fugit de la vitrina,
s'ha desfet del polsim...
ben omplerta de vida.
Una copa replerta
d'elixir d'alegria,
per ser degustada
i esvair melangia.
Espera que apropis
la boca a la vorada,
i el perfil li acaronis
amb la teva mà fina.
Desitja que beguis
el beuratge que emana...
Anhela que tastis
la dolçor que embaldraga...
Que suaument reposis
al cristall els teus llavis,
com un petó robat,
fugaç i delicat...
Com una suau carícia,
preservada en la intimitat...
Seràs l'empremta que deixa
l'amor més preuat,
reposant els teus llavis
a la seva cavitat...
Una copa subtil,
de cristall elegant...
Anhela el teu tacte
de bany delicat...
afanya el teu sabor
a llamí deliciós...
Una copa apassionada
una copa exquisida
que ha tornat a la vida...







dimarts, 11 de desembre de 2012

No necessita més...

No desitja grans regals
ni lluir vestits daurats,
no necessita perles,
ni menjar marisc o neules.
No vol fingides felicitacions
ni haver de menjar torrons.
Tan sols vol gaudir
del que no sempre pot tenir...
Abraçades i converses,
riures i complicitats,
tornar-se a sentir acollida
i estimar, sense mida.
Passejades per la platja
i descalçar-se a la sorra,
escoltar amb deliri el mar
mentre els peus li acarona.
Sentir-se acompanyada
per la mà que més l'estima,
discernir mentre dorm el sol
o somniar, quan neix la lluna.
Contemplar el seu cel blau
i somriure, agraïda.
Despentinar-se amb la brisa
i volar, sabent-se lliure.
Descansar i no pensar
és tot el que li cal...
Poder riure si és feliç
o plorar si se sent trista.
Et portarà en el seu cor,
sempre et protegirà...
Tens un lloc privilegiat,
sap que l'acompanyaras.
No necessita joies,
ni brillants per resplendir,
tan sols la teva llum
il.luminant el camí.
Els seus ulls brillaran
i tornarà a ser lluent...
Serena i pacient
no li calen ornaments...
Potser una carícia,
o potser un petó teu,
li dibuixarà al visatge
el somriure permanent...
No necessita més...






dilluns, 10 de desembre de 2012

Una història

Sense tenir-te
et trobo a faltar...
Sense haver-te abraçat
t'estic enyorant...

Sense que arribis
espero que vinguis...
Sense existir
et puc sentir...

Somniar el teu somriure
imaginar la teva boca,
la suavitat que m'acarona
quan un petó teu em dona...

Els teus llavis en els meus
explicant aquesta història,
on hi ha una ànima que guareix
a dins seu, una gota...
Diu que és un bocí del teu cor
que cuida amb molt d'amor...

És com un oceà màgic
cobert per un cel plàcid,
per tal que es puguin banyar
els pensaments desitjats...

Diu que és un mar meravellós
dins un cos prodigiós,,
on el capritx es prova,
i els sentiments es troben,
submergits en el desig...

Els teus llavis en els meus
explicant aquesta història...