És diumenge i puc dormir. Però vens a despertar-me i lluny de
maleïr-te, de fer-te fora del meu llit, saps que obriré els ulls -també
el somriure- i, mandrejant, m'enredaré entre els llençols i amagaré la
meva nuesa sota el blanc de la puresa. I sé, que molt abans de
destapar-me, els teus ulls ja m'hauran trobat i hauran besat de cap a
peus l'horitzontal imaginari que es passeja pels teus llavis.
I sé, també, que clouràs les parpelles relaxat, gaudint de l'instant excitant fins a viure'l de veritat...
Llavors, un calfred et recorre la pell. El lleu frec dels meus
pensaments t'ha tocat el moll de l'ós. I sóc jo qui ve despertar-te,
perquè avui, vull passejar-te...
© Nía Murtal
