dimecres, 22 de juliol de 2015

Passejar-te

És diumenge i puc dormir. Però vens a despertar-me i lluny de maleïr-te, de fer-te fora del meu llit, saps que obriré els ulls -també el somriure- i, mandrejant, m'enredaré entre els llençols i amagaré la meva nuesa sota el blanc de la puresa. I sé, que molt abans de destapar-me, els teus ulls ja m'hauran trobat i hauran besat de cap a peus l'horitzontal imaginari que es passeja pels teus llavis. 

I sé, també, que clouràs les parpelles relaxat, gaudint de l'instant excitant fins a viure'l de veritat...

Llavors, un calfred et recorre la pell. El lleu frec dels meus pensaments t'ha tocat el moll de l'ós. I sóc jo qui ve despertar-te, perquè avui, vull passejar-te...

© Nía Murtal

T'acompanyo

T'acompanyo...
en la teva concorreguda solitud,
entre les boires dels camins feixucs
I et prenc la mà
alleugerint el teu caminar
carregat de rocs interrogants
que en el teu silenci -a traïció-
volen apedregar-te el cor.

T'acompanyo...
i no dic res.
Ni tan sols sabràs que hi sóc
en aquest periple del dol.

I quan tornis a aquest món,
-en obrir els ulls- hi seré jo
per si vols compartir el teu lloc

on ben aviat
lluirà el sol.

© Nía Murtal

El so més pur

Quan has escoltat massa paraules que mai esdevenen fets, el silenci és música.
Quan les mans que t'encenien la pell t'han cremat els sentiments, el glaç es torna abric.
Quan has trobat massa a faltar a qui s'asseu al teu costat, la solitud és poesia.

Però quan el teu acord m'arriba al cor i s'acompassen les vibracions -així com ara, inesperades- un dardell t'eriça la pell.

I ja no vull silenci, ni glaç, ni solitud...

Només a tu.
El so més pur


El teu cor nu...

© Nía Murtal

T'intueixo

S'intueix la nit
I t'intueixo...
Llavors és quan els somnis s'encenen

Quan nosaltres
som certesa...

© Nía Murtal

Somnis

Tinc el vici de col.leccionar somnis.
I d'encendre'ls -a s'horabaixa- fins que poden enlairar-se... 
per si un dia mires al cel i no trobes cap estel.

© Nía Murtal
 

dilluns, 13 de juliol de 2015

Marxem

Marxem...
allà on no existeixin portes
On no es truqui per entrar
Marxem allà on l'estimar


estigui sempre en llibertat.


© Nía Murtal


 

Despertem...

És diumenge i puc dormir. Però vens a despertar-me i lluny de maleïr-te, de fer-te fora del meu llit, saps que obriré els ulls -també el somriure- i, mandrejant, m'enredaré entre els llençols i amagaré la meva nuesa sota el blanc de la puresa.

I sé, que molt abans de destapar-me, els teus ulls ja m'hauran trobat i hauran besat de cap a peus l'horitzontal imaginari que es passeja pels teus llavis.
I sé, també, que clouràs les parpelles relaxat, gaudint de l'instant excitant fins a viure'l de veritat.

Llavors, un calfred et recorre la pell. El lleu frec dels meus pensaments t'ha tocat el moll de l'ós. I sóc jo qui ve despertar-te, perquè avui, vull passejar-te...

© Nía Murtal

http://www.youtube.com/watch?v=mIhI23gBBPQ&sns=fb 

dijous, 9 de juliol de 2015

Concert


Vaig arribar tard...
La música s'havia acabat.
La sala buida de gent i plena, encara,
de la màgia del qui sent.
En la penombra, la brillantor,
la clau de sol arran de cor.
La nota absent vagant, perduda,
i el pensament abatut, assegut,
esperant que el proper tren
el dugui a un nou concert...

Vaig arribar tard.
Massa tard -vaig pensar-

El meu tren es va aturar
just allà,
on s'asseia el teu pensar.

Just a temps...

Per començar
el nostre concert.

©Nía Murtal
 

dilluns, 6 de juliol de 2015

La nit és meva

Serà que m'estic fent gran.
Prefereixo escoltar-me la lluna
que absurdes banalitats
de les festes d'estil refinat
I veure
la teva llum en la foscor,
olorar un capvespre per encetar
i riure com fan els infants.

Serà que m'estic fent gran.
Prefereixo el vestit amidat per les mans
que el Versace de preu insultant
I sentir
els teus dits esculpint la nuesa
que l'edat m'ha fet imperfecta
i omplir d'ombres la pell que llueix
sense joies, ni robes
ni fals cobriment...

Serà que m'estic fent gran...
Que la nit és meva
I a tu

et tinc d'estrella...

© Nía Murtal

dijous, 2 de juliol de 2015