Somnis beguts...

Em vaig beure tots els somnis
dins aquell cafè bullent...
Ignorava que cremava
de la boca al pensament...

Em vaig beure tots els somnis
empassats amb el cafè...
sense temps d'assaborir-los
dissolts entre plaers...

Em vaig beure tots els somnis
d'un sol glop
d'un sol cop...
amb desfici
amb deliri...
fins deixar la tassa buida
fins deixar-me omplir del viure
de la seva cafeïna...

Em vaig empatxar d'un xarrup...
Indigestar d'uns anhels
de volàtils pensaments,
del gust més eteri,
de l'aroma evaporadís
d'un il.lusori paradís...
del reflex dins una tassa
mentre un cafè bullent m'empassava....

Em vaig beure tants somnis
que de tan plena... vaig morir...

La mort em va despertar
i del malson... alliberar
Va preparar-me el seu antídot
per salvar-me d'aquell foc
que em cremava tot el cos...

Va fer-me el seu cafè
doble càrrega... desig serè...
per degustar-lo... lentament
i el defallir fos de plaer...

I amb la gola ja buida
gota a gota
tornar a omplir-la...
I amb el son ara lliure
gota a gota
tornar a riure....

Amb les cremades guarides
gota a gota
tornar a viure...