Asseguda al teu davant
vas agafar-me les mans
Amb tendresa...
com qui ajuda a aixecar del terra
a l'infant amb afany d'aprendre...
Les mans...
tan sols...
i jo... vaig encongir de cop
Vas fer-me tornar nadó
envoltat de protecció
entre núvols de cotó...
Atresorada entre els palmells
-diminuta tota jo-
vas fer créixer tot un món
dins el meu anadí cos...
No sabria com dir-t'ho...
Però crec que si la calma té ànima
si la pau és un lloc on viure
fins allà jo vaig viatjar
i en ella, m'hi vaig quedar...
Lliure...
dins la puresa d'unes mans...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada