M'he trobat amb la mirada
profunda, serena, clara...
que enmig de la obscuritat
és fanal de dos amants,
com lluna plena en l.espill del mar
que és poesia misteriosa
recitant els secrets de les ones...
M'he trobat amb la mirada
on m'endinso a les albades,
quan l'horitzó em ve a buscar
per bressolar el meu somiar.
I en els seus ulls, m'he perdut...
Al mateix lloc on tantes nits
jo trobava el dolç coixí
que acaronava el meu dormir...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada