Serà que se'ns escapa el temps,
que es dissòl -com un terròs-
sedegós del seu repòs...?
Enfonsar-nos en el plaer de l'oblit,
beure'ns les boires d'un dia gris
i en silenci, escoltar la respiració
quan ja és lliure de pressió...
I la tassa,
-que mai s'acava-
La pressa sempre ens pot
quan les mans entren en joc
Serà la pell, sedegosa de pell,
que a glopadetes
se'ns beu tel temps...?
El temps ens marxa...
Amb el te a mig acabar
I la nit
Per encetar…
Tots els drets reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada