Nía Murtal: Dia de la dona treballadora

dijous, 31 de març del 2016

Dia de la dona treballadora

Permeteu-me que no celebri. Permeteu-me que avui no celebri haver nascut dona, ser dona i treballadora. I no em malinterpreteu... però permeteu-me que no ho celebri. No, fins que la nostra feminitat no s'hagi de defensar; no, fins que la nostra maternitat no depengui del moment laboral; no, fins que optar a un lloc de feina no es vegi sotmès al fet de ser dona i mare. Permeteu-me que no celebri haver de patir per la filla que torna sola a casa; permeteu-me que no celebri el feminisme, que no celebri haver-me de justifiicar ni reivindicar el meu propi cos; Permete'm, home, que no celebri ser igual que tu mentre aquesta equitat només sigui un dia marcat; permeteu-me que no ho celebri mentre existeixi la submissió, el burka, l'ablació, mentre el ball sigui de nenes o les juguines tinguin sexe... Permeteu-me que no celebri que encara no ens tractem com éssers, sense distincions, mentre hi hagi guerres, fam o barreres.

Permeteu-me que aquest dia sigui de reflexió, de desig de pau i no de lluita. Perquè mentre hi hagi lluita voldrà dir que encara ens queda molt camí a fer...

©Nía Murtal

8 de març

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)