Tinc una cita ineludible amb el centre d' un poema.
Ara, que em dispara la distància amb una pistola d'aigua i se m'inunda la barca de nostàlgia...
No hi ha pregaria que valgui.
Tan sols caure dins la prosa i que em salvi inconscència d'un naufragi sense sal.
Que s'evapori el mar, que m'aculli la sorra i fecundi al seu centre una ploma... I que bufi vent de llevant que em porti al cor del poeta, que el poema no batega i a mi se m' ha fet tard per fer-li el boca a boca al vers
i que em respiri
a frec de pell.
© Nía Murtal
Ara, que em dispara la distància amb una pistola d'aigua i se m'inunda la barca de nostàlgia...
No hi ha pregaria que valgui.
Tan sols caure dins la prosa i que em salvi inconscència d'un naufragi sense sal.
Que s'evapori el mar, que m'aculli la sorra i fecundi al seu centre una ploma... I que bufi vent de llevant que em porti al cor del poeta, que el poema no batega i a mi se m' ha fet tard per fer-li el boca a boca al vers
i que em respiri
a frec de pell.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada