A vegades les coses
són més senzilles del que creiem. Hi ha situacions que ens fan ballar el cap.
Són com una petita tortura, una lluita entre el bé i el mal… qui decideix
diferenciar el que està bé del que no?? Hauríem de ser capaços de deixar de
banda els prejudicis, de no guiar-nos per allò que està establert i deixar que
sigui el cor qui ens mostri el camí. La intuïció és molt sabia, deixem-la que
parli, escoltem el que ens diu i interpretem allò que sentim i de quina manera
ho sentim. Estem massa acostumats a fer allò que toca quan toca, a deixar anar
plaers perquè no és el moment, a negar l’evidència per por a l’ incertesa… Som
covards?? Conservadors?? De què tenim por?? A equivocar-nos?? I no és dels
errors que n’ aprenem?? Si no ho provem, no ho sabrem mai… No sempre és fàcil,
però no ho compliquem més del necessari…
La vida ens posa a
prova constantment, ens treu coses que voldríem tenir sempre, ens allunya de qui
estimem, ens entrebanquem i caiem i ens tornem a posar d’en peus… i hauria de servir per adonar-nos que tot el
que marxa no torna, o no ho fa de la mateixa manera, i que tot allò que ens
arriba de nou, si ens agrada, ens ajuda i ens enriquiex, val
la pena aprofitar-ho, que no estem aquí eternament, ni tindrem altres
oportunitats, que el tren passa un cop i cal pujar-hi a temps...
Que tot comença i
tot acaba, que tot flueix i tot canvia, com un rierol… que sempre és ell però
les seves aigües mai són les mateixes, que experimentem i evolucionem, que
podem canviar hàbits i costums i adaptar-nos a noves situacions i viure nous
moments, que no som estàtics ni estem programats a seguir pel mateix camí, que
els canvis són sempre positius… creixem
constantment, i és quan ho fem nosaltres que deixem créixer a qui ens estimem…
Escolteu-vos més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada