És massa lleig
per posar-ho bonic... Estic massa indignada com per decorar-ho. No es mereix
suavitzar-ho...
Jo, que no sóc ni d’aquí ni d’allà; de sang alacantina que corre per venes
del sud i que alimenten un cor català...
Tinc la gran sort de poder pensar i parlar, de sentir i de somniar o d’escriure
i descriure en català, castellà o valencià, segons em senti, o segons on
estigui o amb qui estigui.
Em sento afortunada, perquè la variació lingüística ens enriqueix i ens
diferencia, perquè la llengua és riquesa
i ens ensenya, perquè la llengua és cultura i l’hem de gaudir i aprofitar. Ens
permet expressar-nos com desitgem, ens fa ser de ments àmplies i mires obertes.
I és molt més que tot això... és també música i literatura, és costums i sentiments.
I això no ens ho poden treure.
He crescut en un país tolerant i civilitzat, on la immersió lingüística ha
estat el model educatiu que ha triomfat per damunt de tot, on he estudiat en
català. Em sembla que no tinc cap problema per comunicar-me en castellà amb
ningú, pel mitjà que sigui. Els meus fills estudien en català, i tampoc tenen
cap inconvenient en canviar d’idioma quan es troben davant algú que no entén la seva llengua. Però això no té res a veure
amb la llengua. Té a veure amb l’educació. I els catalans ho som d’educats,
sense cap dubte. També és cultura, i nosaltres podem estar ben orgullosos de
ser cultes. Però potser és això el que no entenen els incultes.... I som un model d’adaptació i civilització, amb
pobles multiculturals on viuen, conviuen i es respecten diferents costums,
idiomes i colors.
La llengua és progrés i és saviesa . Amb la cultura no s’hi juga. La tolerància
no es pot posar a prova ... perquè si aquest enteniment entre nosaltres desapareix,
llavors és quan un país es trenca. I com som savis i cultes, progressem, contínuament.
No ens quedarem estancats, no ho permetrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada