però sé que sempre hi ets...
Em vens a veure, destapat,
o em vigiles, ocultat...
Ho saps tot de mí,
més ellà del sentir...
No cal que siguis aquí,
per saber-me llegir.
Si em vens a veure, destapat,
puc perdre la integritat...
M'acalores, em desfàs...
em sento ressucitar.
Si em visites, ocultat,
jo et somric, d'amagat...
M'entristeixo, com ho fas..??
em sento agrimar...
Compartim el mateix cel,
si et mostres transparent.
M'alliberes l'antifaç,
em sento vivificar...
Compartim el mateix edèn
si et tapes amb el vel.
Em cobreixes, m'embolcalles,
fas sentir-me aflorada...
No sé mai si estàs bé
o si necessites res...
Tan sols puc imaginar
el que tu em vulguis mostrar,
quan em somrius al matí
per fer-me despertar...
No ho fas tots els dies,
ni sé quan ho faràs.
A vegades no vens,
però sé que sempre hi ets...
EL SOL...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada