Llum de setembre

Llum de setembre en el cel...
en aquest matí diferent...

Sol de tardor... a ple agost
i l'enyor dins el meu cor...
La fredor al meu cos
d'un despertar encisador...

Es la calor que vol marxar
i amb ella... et vol portar?

Les passes sobre l'asfalt
els peus em miren estranyats...
on són les fulles seques
que omplen de catifes els terres?

I m'abraço a la frescor,
i estimo tots els colors
dels dies tan especials
quan la rutina ha tornat...

Però avui és tot estrany...
ni la rutina ha tornat
ni les vacances acabat...
Avui trobo a faltar
aquells dies on el sol
era dins el meu cor...

Llum de setembre
a destemps...
i tot sembla diferent...

Cel de setembre
i dorm el món
amb ressaca de calor...

Llum de setembre
quan no toca...
un glop d'aire dins la boca
i aquell regust a la mirada
d'aquella imatge mancada
quan l'estiu... s'ha acabat...
i amb ell... tu has marxat...

I es que trobo a faltar
el record d'aquest marxar...
el bon viatge
i el petó...
el fins aviat
i el cuida't molt...
o el fins demà, amor
fins la sortida del sol...

Llum de setembre...
la percebs...??
Potser els meus ulls
miren diferent...