M'importes tu...
No m’importa…
No m’importen les presses del matí, ni que el despertador em faci fora
del llit; m’és igual que se’m caigui el suc de taronja, o cremar-me amb
el cafè… sense el temps del cigarret…
No m’importa…
No m’importa no escollir la feina que vull tenir.. i somric. Somric lluitant pel meu seguir…
Però al carrer només veig llàgrimes... i petjades desgastades, cossos
que caminen sense ànimes… que mil cops han estat robades i ja no són
recuperades…
I m’importa..
Aquesta gent sí que m’importa. I tu… tu també m’importes…
Famílies sense feina i amb l’esperança enfonsada en la misèria.
Ahir el teu veí, avui… el meu… i demà pot ser el teu peu que camini
sense esma, engolit per un sistema que no es mira la tristesa i que en
veure’t… gira l’esquena…
Estic cansada del plorar, esgotada del no anar… de veure el desassossec del desànim de la gent que m’entristeix el pensament…
No vull cap loteria… ni que la sort em dugui un dia allà on jo voldria
No...
M’importa el teu bon dia, el teu somriure d’alegria… els teus ulls mirant a dalt amb el cap ben aixecat...
Vull que arribi aquell dia on les ànimes no reflecteixin tristors a les
cares i on els cors pintin colors d’un dia esperançador... cada matí,
quan surti el sol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada