Acaronaré l'espai, si cal,
del breu silenci encantat.
L'espai entre les nostres mans
d'aquest estremit encaix....
I et diré com t'estimo.
I els meus ulls, com et desitjo...
No et faré suposar.
El més bonic d'estimar
és no haver d'endevinar...
I jo no en sé de figurar
Quan el cor m'està parlant...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada