Apareixes, del no res,
com raig de llum,
com l'estel fugaç
que sempre em fa somiar...
I m'eriça el teu mirar
que em banya de daurat,
que em despulla els sentiments
i, desvanits, a flor de pell
llueixen, ben oberts....
I em dius que tanqui els ulls
que demani el meu desig...
I abans que caigui la nit
de daurat
vestim el llit...
Tots els frets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada