Nía Murtal: Desitjos

dilluns, 12 de gener del 2015

Desitjos

Desitjo que trobis una mà atansada sempre que et faci falta, un somriure al teu davant -com reflexe d.un mirall-. Desitjo que, si un dia et llisca tristor per la galta, una carícia reculli la llàgrima...

Desitjo que en els dies de foscor, sempre t'il.lumini un sol, i que en les nits de cel ras, comparteixis el desig d.aquell estel fugaç...

Desitjo que, si hi ha dolor, que l'amor t'acaroni el cor. Que el caminar sigui lleuger, que et buidis del què no serveix i t'omplis del què et fa bé...

Et desitjo abraçades -profundes i llargues-, on poder reposar l'ànima, i la suficient integritat per veure on no has d.estar...

Desitjo moltes rialles, i alguna bogeria, que mai deixis de ser l'infant que mira amb ulls brillants... que t'arribin emocions, de les que fan eriçar el cor, i que sempre tinguis la il.lusió per fer gran un dia nou...

Desitjo honestedat, humilitat, empatia i valentia, per a tu i als del teu voltant... i que res et faci abaixar el cap, ni dubtar del què tu vals. Que no hi hagi cuirasses, ni màscares, i si les trobes, sempre hi vegis el què amaguen...

Et desitjo petons -acabats de fer-, un cafè, i un bon dia, carinyet... una olor que et porti records, un raconet encisador per desar-te, si la boira t'aclapara... Un llibre a la capçalera, melodies a la pell... i un ball amb sentiment

Desitjo, de tot cor, que somiem un món millor, i que el fem possible entre tots ...

I desitjo, a l.any nou, que ens doni l.oportunitat de (re)trobar-nos... i motius per recitar-nos.

Sònia.

http://youtu.be/96pu3hiDuQc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)