Esperaré, si cal, que el desglaç d.aquest hivern
torni a omplir de goig el gorg...
I m.endinsaré...
A les profunditats de les seves aigües,
fins allà on -mancada d.aire-
cregui morir per l.esgarrifança
en sentir(me) com el fibló
arremolina tot el cos...
Esperaré, si cal...
A flaquejar en la profunditat.
A ofegar-me en el remolí
del seu batec
contra el meu pit...
Tots els drets reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada