T'acompanyo...
en la teva concorreguda solitud,
entre les boires dels camins feixucs
I et prenc la mà
alleugerint el teu caminar
carregat de rocs interrogants
que en el teu silenci -a traïció-
volen apedregar-te el cor.
T'acompanyo...
i no dic res.
Ni tan sols sabràs que hi sóc
en aquest periple del dol.
I quan tornis a aquest món,
-en obrir els ulls- hi seré jo
per si vols compartir el teu lloc
on ben aviat
lluirà el sol.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada