La calma
es mou tan sols citant-la
com s'eriça el mot
quan toca el meu cos
En silenci
escriu aquesta mà cercant la teva
quan la treva ofega i la lluna és prou lluna
per saber-me ben nua
Oportú
m'arriba el mot nu que em fa de flassada
quan s'eriça la calma i el temps és prou temps
per saber-te un expert
En passar lliurement
pel meu pensament
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada