Intento imaginar un després sense tu
mentre em torno nena i faig volar bombolletes
Intento ser una d'elles: enalairar-me amb el vent
i no esclatar contra el pensament
No puc...
Soc fràgil. Sóc present.
Sóc un ara sense futur.
I ara
tots els vents
venen de tu.
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada