dijous, 8 de novembre del 2012

Lluna...

No entens de mals dies
ni de tristos entrebancs,
tan és el que me passi
no comprens maldecaps.

No opines quan torno
ni jutges si no hi vaig.
No somrius quan et miro
ni plores si no ho faig.

M'escoltes de dia
amagada amb picardia,
em contemples de nit
quan ja t'has guarnit.

Sempre vens a il.luminar-me
quan la foscor m'ha envaït.
Sempre vens a acaronar-me
quan la joia s'ha esvaït.

Pocs instants són tan màgics,
elegants d'admirar,
esborres dies tràgics
tornant-me a emmirallar...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada