No sé si mai m'acostumaré
a no tenir-te al meu costat.
No sé si un dia ho faré
o si no ho vull deixar de fer...
No puc evitar
no deixar-te de pensar...
tan és que sigui Nadal
com el dia del teu Sant,
o un matí qualsevol
al dir-li bon dia al sol...
No puc evitar
trobar-te tant a faltar...
Mica en mica es van esborrant
tots els anys de malaltia,
dels ulls es va esvaint
la imatge del patiment...
T'intento recordar
tal com eres abans
amb imatges d'alegria,
els millors moments del dia...
Una mare com cap altra
una mare especial...
bonica per dins i per fora
sempre bella i elegant.
Desitjaries veure'm feliç,
i jo, que fossis aquí...
però jo sé que des d'allà
em segueixes ajudant
a fer un somni realitat...
Segueixes al meu costat
donant-nos un cop de mà,
com sempre ho hem fet
quan ens hem necessitat...
No puc evitar
trobar-te tant a faltar...
Vas marxar molt, molt lluny,
però Mami, no em deixis mai la mà...
MARE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada