Agafaré una margarida
la deixaré despullada...
no em dirà el què no sé,
ni em donarà una resposta
a la pregunta nascuda
dins una boca tancada,
que té por de saber...
Potser ho tornaré a fer
però ara, amb moltes més...
desfullaré un ram sencer
amb pètals de plaer
fins fer una catifa blanca,
on et puguis estirar
i puguis respirar,
on jo et pugui contemplar
i el desig es pugui comptar,
com els pètals d'una flor
acariciats amb dolçor
per una mà innocent
amb dits de caramel.
Resseguiré cada racó
un a un, fins arribar a tots,
o potser em descomptaré
i començaré un altre cop
a repassar tots els tresors,
i descobrir nous angles
amagats en el teu cos...
potser així descobriré
la resposta en el silenci
que la boca no vol fer...
Despullaré, poc a poc,
tots els pètals d'una flor,
acaronada amb amor
per una mà innocent
amb dits de caramel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada