Em desperta una paraula
que acarona
però no parla...
Sento un àngel a la pell
dibuixant-me la vida
d'un somriure al meu rostre...
Em diu que tanqui els ulls
que farem el moment nostre...
que allarguem aquest matí
fins tornar-lo nit...
Avui, no hi ha olor a cafè
ni fa fred al carrer...
Avui no hi ha pressa
ni temps...
avui, reciten les pells...
Sento la veu
del sospir...
un dolç aroma
de l'ànima...
Respiro aquest encís.
arraulida en el teu pit...
Fem del matí
una altra nit...
Avui fondrem la neu...
i en la foscor
veurem el sol...
Avui, la claror,
serà la llum
de dos cors
amb resplandor,
que en mirar-se
han revifat...
que han fet ressorgir la flama
d'un foc apagat
per un desig ofegat...
On no quedava caliu
ara, hi ha un foc viu
que il.luminarà les ànimes
fent de les nits
matinades...
fent que el moment
sigui etern...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada