Quan s'estima... de veritat

Quan s'estima, de veritat...

voldries gaudir a tothora

d'aquest estat de joia...

Quan s'estima, de veritat...

no saps el què ha passat,

que el cap no pot explicar...

Voldries no perdre't detall

del què t'ofereix aquest ventall,

i et voldries omplir les mans

com si es pogués atrapar el baf...

I vols fruir-ho tot

i fotografiar els cors...

capturar les sensacions

que t'han capgirat el món...

Quan s'estima, de veritat...

poc importen les distàncies,

quan les ànimes s'atansen....

Quan tot l'esforç compensa,

quan cal anar apartant les pedres

i fins i tot, les més pesades

en mirar-les... s'alleugeren...

Quan en l'enyor, no hi ha plor...

perquè està tan plè d'amor

que et guareix de tot dolor...

Quan l'amor et dona ales

i en la unió no hi ha cadenes...

Quan estàs tan convençut

que tot el que t'ha vingut

la vida t'ho ha regalat

per omplir-te de felicitat...

Quan no et vols perdre res,

ni tan sols els mals moments...

Quan fins i tot les vostres llàgrimes

que regalimen per les galtes

van a parar a la mateixa terra

per fer fora la sequera

i omplir-la de coixins... amb pètals,

que minvin les vostres penes

mentre mireu les estrelles...

Quan... en sentir la seva veu

la fiblada es torna a lleu...

Quan una paraula a la sorra

no és efímera... no s'esborra...

perquè està tatuada al cor

amb la tinta de l'amor,

sense data de caducitat

perquè l'instat... l'ha perpetuat...

Quan s'estima... de veritat...

quan els ulls s'han trobat

i els cossos... aliat....

Les ànimes s'han fusionat...

Quan estimes... de veritat...