Prestatges

Al prestatge dels records
vaig deixar tots els dolors,
al de les experiències
he deixat totes les penes...

Al meu cor, sense prestatges,
he desat tots els paisatges,
així no em cal escala
quan vull marxar de viatge...

Al meu cor, no hi cap la pols
que fa malbé aquells colors
quan es creen entre dos...
Allà hi són, ben guardats
i mai no destenyiran..

Al meu cor, sense racons,
tinc desat el teu amor,
i dels teus dolços petons
me n'he fet un gronxador
per quan em costa volar
amb ell poder-me impulsar...

El meu cor... no té barreres
ni està dividit en parcel.les...
Al meu cor hi ha llibertat
perquè sap com estimar

Pots entrar... o en pots sortir
fins i tot, quedar-t'hi a dins,
però no el facis patir...
I si un dia, malaltís
amb tu volés discutir
no li tiris mai del fil...
Es podria arribar a trencar
i sense voler... fer-te mal.
Ell no ho faria mai...
Ell estima i és lleal...

Al prestatge de la vida
hi tinc un cor que t'estima...