Sentiments

Si obrim l'aixeta de l'aigua d'una mànega i n'obstruïm la sortida, podrem notar com es va passant l'aigua per dins fins estar del tot plena... no veurem el líquid, però no vol dir que desaparegui... està allà, dins el tub, i s'acumula... cada vegada n'hi ha més, encara que exteriorment no la veiem. De moment... perquè en qualsevol instant la mànega petarà, deixant anar tota l'aigua que hi ha dins... com si fos un heiser que no es pot aturar...

El mateix passa amb els sentiments...
S'han d'exterioritzar, deixar-los anar... Si els guardem a dins, es van acumulant... si els escanyem, si els amaguem... no desapareixen ni s'evaporen dins nostre, ens acaben ofegant i sovint surten d'una forma incorrecta i a destemps...

N'hi ha que ens ericen la pell... d'altres, ens transpiren pels ulls, o ens pinten un somriure... tan és com s'expressin i es manifestin. El que cal és que ens atrevim a sentir-los, a deixar-los dir... a escoltar-los, i sobretot, a conèixer'ls profundament per saber interpretar-los com cal...

I no sé per què he escrit aquesta parrafada... segurament he sentit que ho havia de fer... mentre una pila sentiments concentrats en una sola gota, em lliscaven per la galta... i les carícies del pètal d'una rosa els recollia...