Nía Murtal: Un somni

dissabte, 14 de setembre del 2013

Un somni

No volia despertar... Tancava fortament els ulls per no obrir-los. Tenia por... tanta por de que allò que estava sentint no fos real, que desitjava perpetuar aquell somni... Dubtava. Dubtava, entre la placidesa i el neguit d'aquell dolç despertar...

A vegades els somnis són més reals que la mateixa realitat... Diuen que somiem en blanc i negre, però jo vaig veure els colors més fascinants que mai havia vist amb els ulls oberts. Els colors del teu món fusionats amb precisa perfecció amb els meus... els colors que els dos havíem creat i que no exisitien a la realitat. Colors tan vius com nosaltres, tan forts com els batecs dels nostres cors... tan intensos com la passió dels nostres cossos, tan suaus com el tacte de les nostres pells... Colors dolços, com els nostres llavis... Cristallins, com les nostres ànimes... Grisos i apagats, com aquells tristos moments viscuts sobre els quals vam posar la vida dels nostres tons... Tan reals, que dubtava. Dubtava que fos un somni...
Res podia apagar aquells colors. Res!!! No permetria mai que cap foscor deslluís aquella brillantor, ni tan sols la brillantor dels meus ulls en obrir-los... i veure com els teus acaronaven el meu somni... Al meu costat, o a tres metres... dins el teu camp de visió o més enllà de la meva imaginació...
I no els volia obrir... "Estima'm... com jo T'estimo a tu..." -sentia- . No se si ho deies tu, o si em sentia a mi mateixa. Sovint també les nostres paraules es fusionaven amb els nostres pensaments, com els nostres cossos, creant-ne un de sol... I tenia por. I tu... també... Ens aferràvem, l'un a l'altre, abraçats al desig de fer etern aquell moment... La protecció, la calidesa, la tendresa de l'abraçada que feia desparèixer tota la resta... abraçats al nostre món pintat amb els colors del nostre amor...
Dubatava. Era somni o realitat...??
"No dubtis, petita... no tinguis por. Desperta't... T'ho diré demà, mirant-te els ulls...
Ara, no em vull perdre res de tu..."

https://www.youtube.com/watch?v=bpzbPzFW_P8&feature=youtube_gdata_player

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)