Conec aquell sol de tarda encara estiuenc...
El crepuscle de setembre
amb aroma a acomiadament,
que s'obre pas entre el bosc
amb tons rosats de l'amor,
que t'atrapa
que et captiva
que et roba aquell somriure melangiós
i a vegades, fins i tot,
fa brollar espurnes d'enyor...
I el poema inacabat -amb dos versos mal lligats-
que espera les teves mans
mentre els teus ulls s'han tancat
i qui sap on t.han portat...
Conec aquell sol de tarda
Conec aquella calma
i la tempesta de després...
Quan obro els ulls
i tu no hi ets...
Record de crepuscle estiuenc...
Tots els drets reservats
Fotografia: Eduard Gil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada