dimecres, 7 de desembre de 2016

Revoltes

Sovint, em travessa l'infinit i l'horitzó és una línia de revoltes que separa el sentir del discernir.

Temerària, circulo en direcció contrària amb els sentiments d'intermitents, quan els batecs són pampallugues d' un far acompassat que circumda l'eternitat.

I no em cal mar per llençar-m'hi de cap. Que a vegades, la immensitat, hi cap tota en un mirar i una llàgrima és l'oceà on s'ofega el meu pensar.

Potser així es salva l'amor: amb pensaments a la deriva i un far amb hula-hop que t'encercla tot el cos; amb un poema accidentat a les corbes del mirar que es recupera a l' ala esquerra del teu pit, amb vistes a l'infinit...

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada