diumenge, 24 de juny de 2012

MIL GRÀCIES!!!!

Sempre havia estat una apassionada de l'escriptura... de fet, gaudia de qualsevol art en general; se sentia fascinada per la música, temptejava sovint amb la pintura i el dibuix, freqüentment creava a través de les manualitats..., però on ella se sentia més lliure era escrivint. Ho havia fet tota la vida, des que va aprendre a llegir i escriure...

Només algú coneixia la seva afició... posar negre sobre blanc i plasmar els seus pensaments damunt un full nivi l'alleujava, l'alliberava; escriure els seus somnis l'ajudava a adquirir l'impuls necessari per continuar lluitant i conquistar-los; imaginar o inventar històries evidenciava que la seva creativitat continuava intacta amb el pas del temps.

Tot va començar fa poc més d'un mes... alguns dels seus escrits van arribar a mans d'amics i familiars. Uns es van sorprendre, altres es van sentir reflectits, a alguns inclús els va estranyar o desconcertar, però la majoria d'ells la van incitar a que ho fes més sovint. La van il.lusionar molt, tot i la seva reticència a fer públics els seus escrits... sentia com si es despullés una mica davant de tothom, com si la seva ànima quedés a descobert i sense protecció... però finalment va decidir fomentar aquest bonic art i fer-ne d'ell una pràctica més freqüent del que estava acostumada a fer... Van insistir i la van animar de tal manera que va crear aquest bloc que, en aquest curtet però intens mes i escaig, ha arribat a superar les mil visites!!!

Com a principiant, se sent sorpresa i estranyada per la fantàstica acollida que ha rebut en aquests inicis, però entusiasmada i enormement agraïda a tots els qui la llegeixen dia a dia i la continuen animant en aquesta fantàstica aventura pel món de les lletres... seguirà aprenent i s'esforçarà per tal que aquesta peripècia perduri i els acompanyi en el camí...

MIL GRÀCIES I MIL PETONS A TOTS!!!!!

2 comentaris:

  1. Pues que no decaiga!!!!! No te comento nada, pero los leo todos y lloro algunos!!!!
    Un beso preciosa
    Anabel

    ResponElimina
  2. Pues tu ere un poco culpable también de esta aventura...
    Que la letras pueden llegar a emocionarnos, a hacernos partícipes de la historia, incluso que son capaces de llegarnos al alma, no es ninguna novedad... Pero que sean las mías las que lo logren no deja de sorprenderme y animarme a la vez...
    Gracias por leerme, por formar parte de este juego de palabras, por ser un trocito de mi...
    Un besito.

    ResponElimina